Article 8 (La Muntanya)

Un dia ma mare em va dir: "si puges una muntanya, després l'has de baixar"

També em va ensenyar que a la muntanya no es crida. Això va pel Sharma i tots els sucedanis.

La natura té un ordre i un silenci natural si l'alterem convertirem la muntanya en ciutat i la ciutat ja és una selva.

L'escalada és l'art de pujar les muntanyes més belles;

i el compromís la mostra d'amor cap a elles i cap a la natura que les envolta.

Estimeu-la.

Article 7 (Territori de matats)

Ni tu ni jo per més que ens entrenem podrem fer els 100m llisos en menys de 10 segons.

Encara que ens donguessin una beca olímica i ens hi dediquéssim exclusivament 8 hores cada dia amb els millors entrenadors del món, per més que ens dissenyessin unes bambes especials per xaparros i que ens fessin una dieta específica per gordos, fracassariem.

És una qüestió genètica. O tens el físic o no el tens.

Poder m'he equivocat i fots 1,97m, tens uns quadriceps que semblen míssils i ets marró com la xocolata amb llet. Si és així, demano perdó, però llavors qui s'ha equivocat de blog i d'esport ets tu. Perquè l'escalada és territori de matats.

El dia que vaig descobrir l'escalada vaig pensar: "nano estàs salvat". Després de fracassar en tots els esports del món (olímics i no olímpics) vaig fer el descobriment de la meva vida: "l'escalada".

Quin esport més bell. De res et servirà haver nascut amb més muscles que un ninot de HEMAN perquè el muscle més important de l'escalada és dins del teu cap. Aquesta és la màgia de l'escalada. Ja pots tenir els bíceps d'un goril.la que com a dins del cervell no hi tinguis la ment d'un faquir has begut oli.

El tema és aquest. Si ho distribuíssim en percentatges la cosa aniria així:

Atletisme = 99% condició física + 1% condició mental

Escalada = 50% condició física + 50% condició mental

Per tant:

Aixeca la mà dreta, posa la teva mà esquerra sobre el llibre "Escaladas en Yosemite" de George Meyers i repeteix en veu alta: "Juro per Déu, John Bachar, Patrick Edlinger, Wolfgang Güllich, Peter Croft, Alain Robert, Alexander Huber, Carlos Garcia, Dean Potter i Alex Honnold (entre d'altres) que mai més gosaré no passar por. Juro per Déu i tots els que acabo de nombrar que la màgia de l'escalada és que fa por. Juro per Déu i tota la tropa que mai més diré que el seguro està lluny, diré que sóc un cagat i no mereixo fer aquesta via. Juro per Déu i ells que mai més escalaré una via en top rope sinó sóc capaç de fer-la de primer. Per tant, juro per Déu i tots els que han portat l'escalada en el seu estat més pur que mai més gosaré no passar por mentre escalo i juro que si això passa seré capaç de veure-hi més enllà del grau, més enllà del pròxim seguro, més enllà de la meva vanitat i adonar-me que el meu esport s'està morint i m'haig de plantejar com reanimar-lo".

Article 6 (El grau ha mort)

L'olla fa xup xup. És el moment de sucar-hi pà, tastar-ho i dir la nostra.

Recentment el Desnivel ha publicat una petita entrevista al gran (posa't de peu abans de llegir el seu nom) Alexander Huber. Gran perquè si intento resumir les seves escalades més destacades esgotaré les 375 paraules que em vaig imposar com a màxim en cada article i no hauré hauré pogut ni mullar el pà.

Bé, doncs per si no has llegit l'article te'n faré un resum molt ràpid: bàsicament en Huber reparteix unes quantes hòsties a tort i a dret, parla bastant clar i català i en resum ve a dir que actualment el 90% dels 9a d'avui en dia s'haurien de decotar.

M'encanta. La caldera fa xup xup i les olors que se'n desprenen prometen molt. Anem a sucar pà.

Hi ha una cosa que queda molt snob que consisteix en utilitzar vocàbuls en anglès per designar les noves tendències: el freestyle, els coolhunters, el showbussines i el que ens ocupa, el softgrade. És una paraula que ja planava per sobre de totes les nostres ments mentres les revistes s'omplen la boca de: "9a al segundo pegue", "2 9a en el dia", "La Rambla (9a+) en 4 pegues". Avui en dia tothom fa 9a.

El gran Alexander Huber se l'està començant a tidllar de boig sembla que hagi perdut el senderi com si fos el mateix Quijote de l'escalada. Doncs bé jo que estic gordo i no faig 7a faré del que em correspon, de Sancho Panza. El defensaré. No pot ser que tot cristo foti 9a i només 8 o 9 persones hagin pogut encadenar Action Directe. Un respecte pel grau, per la història i pels seus protagonistes.

Parlant de protagonistes, hi va haver un paio, llàstima que ara és mort perquè segur que posaria una mica de llum sobre l'asuntu, (abans de llegir el seu nom aixeca't ves cap al campus-que-t'has-muntat-a-casa-sense-dir-res-a-ningú-perquè-tothom-es-pensi-que-de-cop-i-volta-t'has-posat-fort-com-si-fos-una-qüestió-divina-quan-en-el-fons-el-que-fas-és-matar-te-a-sèries-d'amagat i intenta pujar per les regletes més fines a base de monofingers) sísí, estem parlant del gran Wolfgang Güllich.

Wolfgang Güllich el millor escalador d'esportiva que hi ha hagut en tots els temps perquè va ser el primer d'elevar 4 graus l'escalada esportiva:

KANAL IM RÜCKEN primer 8b (X) 1984

PUNKS IN THE GYM primer 8b+ (X+) 1985

WALL STREET primer 8c (XI-) 1987

ACTION DIRECTE primer 8c+/9a (XI) 1991

És com si el Sharma, que ha estat el primer de fer 9b, fos el primer de proposar el 9b+ el 9c i el 9c+/10a. O sigui que un respecte. Resulta que cap de les anteriors vies ha estat decotada. És més, el que diu el Huber és que si Action Directe que es considera un dels 9a més durs que hi ha, en el seu dia es va graduar com a 8c+/9a (XI en l'escala alemanya), tot lo que es considera més fàcil que Action Directe hauria de ser 8c+ com a molt.

La polèmica està servida.

Així que vaig a dir la meva: Crec que hi ha una falta de respecte pel grau. Si volem figurar en les pàgines de la història de l'escalada hem de ser molt exigents amb els nostres encadenaments. Moltíssim. Sinó passarà el temps i la quantitat de gent que encadenarà la nostra via es multiplicarà, això serà un simptoma de que anàvem equivocats. Si tenim respecte pel grau només l'apujarem quan n'estiguem completament convençuts i el pas del temps ens donarà la raó. Entre un grau i el següent hi ha d'haver un salt prou gran perquè ningú en tingui cap dubte. I sobretot el "+" no és un matís, és un grau en si mateix. Per tant el 9a+ és un grau en si mateix i ha de ser clarament més difícil que un 9a. Així que si fas un 9a i et costa més que un altre no té perquè ser 9a+, ni tant sols 9a/a+. Sinó respectem aquest salt, el grau es desvirtua i si el grau es desvirtua ja no és una referència, per tant, ha mort.

El que passarà i ja està passant és que el prestigi ja el dona el grau sinó la via en qüestió. I entrem en la paradoxa que dóna més prestigi encadenar Action Directe que la majoria de 9a+ d'avui en dia.

Com en l'escalada clàssica on el grau només és una referència i més enllà del grau, el nom de la via i el dels aperturistes és una marca d'identitat, de bellesa, lògica, compromís i també de dificultat.

"El grau ha mort".

Article 5 (Test de personalitat)

Si fóssim afortunats i l'ordre dels esdeveniments s'hagués produït d'una manera diferent; podriem imaginar una situació en què el muntanyisme encara ha de néixer. Les tres muntanyes que apareixen a la fotografia encara no han vist la seva primera ascenció i a més a més a la web (http://www.betandclimb.com/) s'hi juga curiosa i històrica aposta:

¿Quina de les tres muntanyes que apareixen a la fotografia creus que es conquerirà primer? Mont Blanc, Eiger o Cervino (l'ordre de nominació es correspon amb el d'aparició en la fotografia).

Poder per jugar-nos els doblés abans voldriem saber dades importants com a quina alçada cotitzen aquests monts. Doncs bé, xifres importants:

Opció A - Mont Blanc: 4.810 m/€
Opció B - Eiger: 3.970 m/€
Opció C - Cervino: 4.478 m/€*
* (el fet que la lletra de la opció coincideixi amb la inicial de la muntanya és casualitat. Pensa que el Cervino també és conegut amb el nom de Matterhorn)

Ok, interiorment, perquè si ho mires a la wikipedia fas trampa. Tria un cim. Fes servir la teva intució. Ja el tens? Si? Segur?

Molt bé. Si la teva resposta a la pregunta ha estat:

Opció A - Ets un alpinista superficial i resultadista però amb una gran ambició. El teu objectiu és la xifra, deixar el llistó més amunt. El cim més alt d'Europa, el prestigi de ser el primer de trepitjar el gegant dels Alps et mou més que cap altre motiu. Guanyes 4.810m.

Opció B1- Si has escollit aquesta opció perquè és la muntanya de menys alçada podem afirmar que ets un alpinista racional i que vas pas a pas, primer els horitzons més propers i després ja anirem creixent. Tens un llarg recorregut i si aconsegueixes construir una base sòlida construiràs una gran piràmide. Guanyes 3.970m.*

Opció C- Si la teva opció és el Matterhorn és que ets un romàntic. Més que un alpinista ets un amant de les muntanyes. Les mires als ulls i deixes que et sedueixi la seva bellesa i més enllà del repte o la dificultat el que et sedueix és l'atracció que sents per la seva a forma. Guanyes 4.478m.

*Opció B2- Atenció perquè si pensaves pujar l'Eiger per la cara nord ets clarament un alpinista avançat als teus temps i molt aventurer (totalment foll). El teu compromís amb l'aventura et portarà directament al Cel ja sigui a través de l'èxit o de la mort. Recorda que Eiger vol dir Ogre en alemany i no en va, el 50% dels escaladors que intentaven aquest vessant de la muntanya morien en l'intent. Guanyes 3.970m o no.

Conyes a part, el primer cim que es conquereix dels tres és el Mont Blanc i es conquereix el 1786!! Van ser Michel Gabriel Paccard (el de Hewlet) i en Jacques Balmat (el de la botiga). El següent en conquerir-se va ser l'Eiger el 1858 (no sé qui, ni per quina cara, però per la nord està clar que no) i finalment va caure el Cervino l'any 1865 a càrrec d'una romeria formada per 7 escaladors.

Photomuntatge: Mont Blanc, Eiger i Cervino.

Article 4 (Poesia)

Bon dia a tots,

Primer de tot m'agradaria posar llum sobre un aspecte. Els porros. Últimament s'està difamant i calumniant la meva persona i la suposada relació amb els mais a través d'alguns comentaris. Google ha hagut de posar un nou ordinador només per poder emmagatzemar tots els missatges que no pareu d'escriure. Però enlloc d'escriure-hi coses com "que bé escrius" o "dona'm el teu núm de compte que t'hi faré una transferència" continuen apareixent comentaris de l'estil "veig que segueixes fumant!" o "t'has fumao un porro". La meva imatge pública s'està degradant i si això segueix al ritme actual, qualsevol dia d'aquests trucaran a la porta i se m'emportaran els de narcòtics... Així que "AL LORO!!"

Dit això, torna a ser diumenge i enlloc de fer lo típic (anar a escalar) em quedo a consolar a totes les nòvies no escaladores d'escaladors, que s'han quedat soles a casa...

On érem? Ah sí! Estem en aquell moment de la hisòria en què tots els pseudoaventurers ja s'estant enriquint sense fre extreient tot l'or i la plata de les Amèriques, els diamants i pedres precioses d'Àfrica i tota la seda i espècies d'Orient. Mentrestant els aventurers autèntics (els que no veuen ni un duro de tot això) se senten deprimits i enganyats com prostitutes de l'aventura, els van dir que tot era per amor quan en realitat només els interessava el sexe. Se senten (seguint amb el símil amb el sexe) com si la nòvia amb qui has provat totes les postures del kamasutra et deixa. La nòvia serien els que subvencionaven les conquestes i el kamasutra el planeta terra. Pobres aventurers! Quins desgraciats!

Llavors la crisi va ser molt xunga. Més que la d'ara o per l'estil. Crisi de valors, crisi econòmica, crisi total. Es va passar de subvencionar idees tant temeràries com la de Colón a passar gana, molta gana... Però els aventurers són com els poetes, s'estan a punt de morir de gana i encara somien en vers...

I ser el primer de pujar a dalt d'un cim??

Això si que és amor! A dalt d'una muntanya no hi trobareu ni or, ni plata, ni seda... la recompensa només serà espiritual. Quina idea més romàntica. Intentar pujar a dalt d'una muntanya on no hi ha pujat mai ningú, posar-hi la vida en joc i tot per no guanyar ni un duro!!?? Poesia pura!!

Photo: Està clar que no sóc jo, i pensant-hi és una imatge cada dia més freqüent en el món de "l'escalada", porros, rastes,... encaixa perfectament!!

Article 3 (d.C.)

L'aventura ha perdurat des de Colón fins els nostres dies. Tant és així que fa un parell de dies els EE.UU. han anunciat que el dos mil trenta-i-picu volen dur el primer home a Mart. L'esperit aventurer ha estat el culpable de conquestes com el Pol Nord, la Lluna i potser el 2035 el planeta Mart. Segurament l'esperit aventurer no va néixer amb Colón però és un bon punt on posar l'inici. De fet tot el que passa a partir del 1492 ho podem considerar després de Colón (d.C.) i tot el que passa abans del 1492, abans de Colón (a.C.). Per tant, direm que, el Mont Blanc es va pujar per primer cop el 294 d.C., l'Everest el 461 d.C. o que actualment estem en l'any 518 d.C. en aquest calendari aventurer. De la mateixa manera podem afirmar que Jesús (és a dir Crist) va néixer el 1492 a.C.

L'aventura de Colón va donar lloc al Colonialisme. El Colonialisme va ser l'etapa en què es van formar les Colònies (obviamente); i les Colònies no eren allò que feiem a l'escola i que molava tant sinó el nom que rebien els territoris conquerits. El problema és que aquests territoris ja estaven habitats i per tant ningú es podia considerar el primer de descobrir ni de trepitjar res. Bé, trepitjar sí, moltes d'aquelles expedicions van ser les primeres en trepitjar pobles i cultures senceres. I és que aquelles conquestes tenien més a veure amb la guerra que amb l'aventura. Es va vessar més sang que en una peli gore i contràriament a lo que passa avui en dia les vides que corrien perill no eren les dels aventurers. Va ser l'època menys glamurosa de l'aventurisme.

Per sort el planeta és finit i passats uns anys tot el territori va quedar conquerit (i aniquilat). Va ser llavors quan les aigües remogudes i tèrvoles de l'aventura es van calmar i es van tornar transperents per poder veure amb claredat el fons de la qüestió. L'aventura va tornar en la seva màxima expresió i no va causar més víctimes inocents. Tot el planeta estava conquerit?

No, tot no. Quedaven certs llocs que mai cap home (i en aquest cas podem incloure-hi indígenes) abans havia trepitjat. Els territori perfecte per desenvolupar l'aventura en la seva màxima expressió, sense sacrificar vides innocents. Les muntanyes.

Photo: "El caminant damunt d'un mar de boires", Caspar David Friedrich

Article 2 (Història)

Diuen que Colón va ser el primer aventurer famós.

La cosa va anar més o menys així:

El tema principal era la pela (com sempre) i la pela es feia anant a buscar a la Índia matèries primeres de gran vàlua (econòmica, és clar!) com la seda i metalls preciosos per després vendre'ls aquí i fer calés. Llavors, a la Índia, s'hi anava per terra i els espanyols ho tenien més xungo que ningú. Es tardaven anys en anar i tornar. Com deia aquell: "La gana aguditza l'enginy" i Colón o passava molta gana o fumava teies. Quan tothom es pensava que la terra era plana, el paio va sortir amb una teoria molt particular: la terra era rodona (com una pilota). És a dir que si agafaves un vaixell i navegaves en sentit oposat al teu destí apareixies per l'altre banda i en temps récord. Llavors tothom sabia que si navegaves oceà Atlàntic endins arribaves a la fi del món (que deuria ser una cascada de nassos) queies daltabaix i tururut violes. El tiu amb aquest panorama va ser capaç de convèncer a algú que li sobraven el quartos (i fumava la mateixa marca de tabac) perquè el patrocinés i es va aventurar a anar allà on ningú s'hagués atrevit.

L'aventura no va triumfar massa, bàsicament perquè, entremig, Colón es va topar amb el continent Americà i per això els Sioux, Apatxes i demés els diem Indis.

El que si que va triumfar era aquell tabac que fumava Colón: l'esperit aventurer. Colón és l'autèntic culpable de que nosaltres escalem. Ell és l'autèntic Déu.

Però el triple salt mortal que hi ha entre Colón i el Cavall Bernat són figues d'un altre paner o article.

Photo: Demostració òbvia de que la terra és rodona. "Earthrise".