dilluns, 30 de gener del 2012

Article 38 (Crisi)




Diuen que crisi en xinès vol dir canvi, oportunitat...

Llegeixo admirat i després il.lusionat un article sobre dos joves alpinistes: Jason Kruk i Hayden Kennedy. Se'm dibuixa un somriure als llavis. Al final semblarà que això de la consciència global existirà... Resulta que aquests dos joves alpinsites han escalat el Cerro Torre "per la ruta del Compresor" sense utilitzar els burils que hi ha. En "bon estil", no en estil net estrictament. Dels 400 anclatges n'han utilitzat 5. Una bona reducció. La controversia ha vingut quan han passat de les paraules als fets i han eliminat 125 burils dels que va posar Maestri. Als anys 70 la via del compresor ja era una via factible en un "bon estil" i tot i així Maestri va robar el somni de molts escaladors. Portant-ho al límit, fer el Cerro Torre es reduia a esperar la finestra de bon temps per pujar per la Ferrata Maestri. Quin millor lloc que el Cerro Torre per canviar la història, perquè les coses s'inverteixin i agafin el sentit contrari al que duiem fins ara i enlloc d'adaptar la muntanya a nosaltres necessitats comencem a adaptar-nos nosaltres a la muntanya. L'article porta una frase d'en Zack Smith:
"Com a societat hem eliminat altres errors com el mur de Berlin. La història no s'atura. La història està succeïnt ara mateix. Tant de bò els claus siguin història algún dia!"
Si algú es pensava que això anava de tenir diners i temps sembla que se li està acabant el temps i que els diners no li serviran per res...Les cordes fixes desapareixeran i ja no et durant fins al cim, les expansions deixeran d'estar cada metre i mig, coleccionar noms de muntanyes i vies tornarà a tenir el prestigi perdut.

Si ha arribat el canvi, si ha arribat la crisi... benvinguda sigui.

Digues el que penses, fes el que creus, deixa de seguir el ramat, sigues autèntic, perda't, queda't sol, busca't, troba't, decideix quina ha de ser la teva acció per millorar l'entorn i la societat en la que vius, tira la teva pedra, ja fa temps que ens estan apedregant...

Posa't "Changes" de David Bowie i torna't a llegir aquestes ratlles... si tens temps esclar...

dilluns, 23 de gener del 2012

Article 37 (Escalada Artificial)

Llegia l'altre dia, tot sorprès, que "hi ha dos valors sense els quals la vida humana seria impensable: la llibertat i la seguretat; i que reconciliar-los és impossible. És a dir, a més llibertat menys seguretat, i, a més seguretat menys llibertat. En la societat, la conquesta de les llibertats ens porta a una gran quantitat de riscos i incerteses, i això a desitjar la seguretat. Però un cop aconseguim la seguretat: que no ens atraquin pel carrer, que ens curin quan estem malalts, etc. Ens tornem dependents i subordinats, això ens fa patir i evolucionar cap a una major llibertat".

Sembla que en el món de l'escalada passa més o menys el mateix. És impossible conciliar llibertat i seguretat. Fins a llegir aquestes línies jo tenia entès que l'escalada lliure era aquella en què s'assoleix el cim progressant només agafant-nos amb mans i peus a la roca. Però si som fidels a la definició d'en Zygmunt (l'autor del text entre comes) la llibertat comporta grans dosis de risc i incertesa. Per tant una escalada segura mai serà lliure, serà... artificial. Perquè això si que ho sabem tots, en el món de l'escalada, el contrari d'escalar en lliure és escalar en artificial.

Qui ho havia de dir, ara resulta que tota escalada segura és escalada artificial!

Ja tenia raó en Jan Pol Belmondo un dia al peu de la paret gran quan va dir: "Esto? esto es escalada artificial!"

diumenge, 15 de gener del 2012

Article 36 (mort)


Vivim en una societat que li dona l’esquena a la mort. Allarguem la vida de la gent gran a base de pastilles fins a la demencia. Enlloc de morir-nos vius, morim morts. Morim sense consciència, sense dignitat, sense serenitat, sense poder dir unes últimes paraules i despedir-nos amb el cap clar.

En el món de l’escalada passa més o menys el mateix està plè de morts que encara no s’han matat. Lo que en argot franquista es denominava com a “carne de cañón".

Ens fa sentir-nos molt vius “jugar” amb la mort acompanyats d’una seguretat total. Però la seguretat total no existeix i menys si va acompanyada dels humans. “Un error humà”. Quantes vegades hem sentit aquesta frase? Si a més a més l’humà és inexpert la seguretat és totalment fictícia. Llavors quan arriba la desgràcia busquem culpables: material mal dissenyat, poc equipament o mal situat, els equips de rescat no arriben a temps, etc...

Tot i que ho hem obviat quan comprem material d’escalada ens adverteixen que la pràctica d’aquest esport pot provocar accidents que de vegades són mortals. De fet quan comprem una guia d’escalada també s’animen a la festa i ens recorden que això d’escalar pot ser mortal i quan accedim a les insal.lacions d’un rocòdrom ens fan firmar papers on assumim que, practicant l’escalada, de vegades la gent es mata.

Ves a saber, igual algun dia ens passarà com amb el tabac i les guies i el material d’escalada vindran acompanyats amb fotos d’accidents, de cames trencades, caps oberts i sang arreu…

A mi mai m’ha semblat un joc i si em vaig acostar a aquest món ho vaig fer atret per aquest risc. Simplement assumeixo el compromís accepto les regles i intento buscar l’escència per damunt de la seguretat, que no existeix. Encara recordo quan em van dir per primera vegada: “aquí no pots caure” i això que portava un munt de material…

dilluns, 2 de gener del 2012

Article 36 (Crisi)

Res és bo o dolent en si mateix. Tot depen del context, de com es miri, de l'ús que se'n faci... I en el cas de la crisi el mateix: ni bona ni dolenta. Ara que posats a triar dolenta: "Aquests són uns fills de puta, això és culpa dels polítics, els bancs que ens extorsionen..." Aquesta és la postura que tothom adopta. O és la postura que sents dir per majoria de gent. I tenen raó.