dijous, 21 d’abril del 2011

Article 25 (Clean)



Yosemite és un lloc on pots trepar però està prohibit utilitzar un trepant sense permís (és molt dolent el joc de paraules, però no el podia deixar passar). En el paradís de les fisures de granit ja fa temps hi era habitual utilitzar el martell i tots els claus possibles per progressar: bongs, lost arrows,... Però es van adonar que amb el pas del temps i les martellades la roca es malmetia, les fisures es trencaven i el que era "pitjor" el grau quedava modificat... Va ser llavors que va aparèixer el concepte clean climbing. És a dir escalada sense martell (ni expansions, obviament). Les fisures només es podien resoldre amb tascons i friends!! De fet no va ser cap invenció, perquè a anglaterra s'ha escalat tota la vida així. Però sí que va nèixer un concepte que es va arribar a aplicar en vies d'A5!! El que a mi em va sorprendre fa un parell d'anys va ser quan vaig descobrir el blog escaladatradicional.blogspot.com que aquest tipus d'escalada es practicava a Catalunya. Crec que si entenem la muntanya com un entorn global, al qual accedim per practicar-hi un esport, el màxim que podem fer és deixar el mínim de rastre del nostre pas. Aquesta escalada ho garanteix.

Em sap greu que aquí la història hagi anat diferent però no per això ens hem de donar per vençuts, el parabolt és molt còmode i a vegades la única sol.lució però moltes vegades hi ha sol.lucions millors i les obviem.

dijous, 14 d’abril del 2011

Article 25 (Muntanya)

Fa anys practicava l'esquí de pista. Ho vaig haver de deixar per varis motius, el principal la falta de calers... Ara no sé si és enveja o rebuig però estic en contra d'afeitar les muntanyes per fer-hi pistes, hotels, les cues dels cotxes, peatges, etc...

La massificació de les pistes d'esquí (on és la crisi?) s'està produïnt en el món de l'escalada i sinó pregunteu-ho a la gent d'Albarracín o Margalef. Quin mal fem? bàsicament 2

Ens definim escaladors de roca, ens calcem peus de gat per progressar sobre aquest terreny, utilitzem cordes, arnés magnesi... Però tots, tots disfrutem de l'entorn. La natura, la flora, la fauna, el riu, etc...

La muntanya no és només la formació rocosa que acaba en un cim, és tota aquella naturalesa (fauna i flora) que l'envolta. És els seus arbres, les seves plantes, els seus animals i tot el seu ecosistema. Nosaltres empesos per reptes colonials o conquistadors de pols ens hi endinsem buscant les anomenades aventures...

divendres, 8 d’abril del 2011

Article 24 (re-equipament)


Aviso que potser utilitzaré la ficció per expresar coses que jo directament no penso però que potser he copsat en l'univers escaladoril... Un dia em va trucar un amic per proposar-me fer la via Desiré del Cavall. "Ja l'he fet" vaig contestar rollo sobrat (no li vaig contestar això però així faig més gran la meva enemistat amb els anònims) "A més no la vas anar a fer l'altre dia?" (tampoc li vaig contestar això però va bé pel guió) "Sí però enmig de l'Ae ens vam trobar un espàrrec sense xapa i vam haver de baixar. M'he quedat amb ganes d'anar-hi un altre cop!" em va dir ell "Okey, anem-hi." vaig respondre. Vam anar-hi, vam col.locar-hi la xapa que faltava i la vam deixar. Posteriorment ens vam enterar que el Tarragó l'havia re-equipat (peça per peça segons la definició), però el meu amic ja sabia de quin peu calçava el "Gnomos Engañes Más" i vam córrer a repetir-la llavors que teniem la situació de les assegurances ben fresques. Sota la nostra opinió en Tarragó havia col.locat unes 18 assegurances extres respecte la via original, va equipar la bavaresa del segon llarg i la fisura del tercer llarg. És a dir la va sobre-equipar. Sense comentaris el passamà de peu de via amb una corda de 25mm! El correcte si es preten fer un re-equipament seria substituir peça per peça, tot i que sota la meva opinió tots els trams autoprotegibles de manera tradicional s'haurien de desprotegir (reunions incloses). Això seria un Retro-equipament. Ja que disposem de millor material que es noti a les nostres vies. Hi ha que diu que només s'ha de substituir allò que es trenca, és a dir Reciclatge-equipament. He posat com a exemple la Desiré però el mateix podriem fer amb la Punsola. Flac favor a la història de l'escalada al nostra país i al nivell de les cordades futures. La Punsola sembla una Teresina amb peus de gat... Això sí, amb l'autorització dels pioners? Un altre exemple de re-equipament és el cas en què el realitza el mateix que la va obrir. És el cas de la "Wild Planet" de Roca dels Arcs. Aquí en Pep Massip redueix el número d'assegurances en 3 o 4 en punts on es pot fer en lliure, puja una mica el nivell, tot i així es pot protegir bé i la via surt guanyant i l'experiència dels que la faran també. El futur és anar endavant o endarrere, decidim nosaltres. És com reconèixer que s'ha de reciclar, obvi si has fet el canvi de xip; innecessari si encara no l'has fet.