dimarts, 27 de setembre de 2011

Article 30 (no chalk)


L'altre dia em van enviar un mail d'aquests estúpids del rollo passa-lo. Lo curiós del cas és que era un mail que anava sobre un manifest al voltant de l'escalada i l'ús del magnesi. "Manifiesto en contra de las clecas". Llegiu-lo. És curiós que ningú no hagi tingut la idea de fer un "Manifiesto en contra de las colillas" o un "Manifiesto en contra del papel de culo" que són dos problemes bastant més greus que els de les clecas.

La veritat és que me la suda bastant si en una via hi ha cleques o no. El que sí que em preocupa és que els escaladors siguin tant guarros com per deixar els peus de via plens de colilles i siguin tant guarros com per deixar els papers de cagar al costat de la seva merda. El paper ni s'enterra ni es deixa tirat, es plega i cap a casa. Estic fart d'agafar pedres per tapar la meva merda i trobar-me papers enterrats. I amb les colilles lo mateix, tothom diu que les recull però cada vegada n'hi ha més, suposo que després de fumar-te 10 pitis és normal que te'n descuidis un. Ja no et dic després de 3 porros! Et pots deixar fins i tot les rastes! Però com que l'escalador d'avui en dia és un homo-urbanus es comporta a la natura de la mateixa manera que ho fa a la ciutat, amb la petita diferència que a la muntanya no hi ha ningú de l'ajuntament que et vingui a escombrar les colilles ni el paper de cagar. I amb el ritme de retallades que portem no ens escombraran ni la ciutat.

Ara bé, si voleu que opini sobre el Manifiesto en contra de las clecas, penso que és una autèntica xorrada fer un manifest sobre les cleques quan avui en dia des de peu de via pots veure tots els cantos magnesiats d'una via des de l'inici fins a la reunió. Si defenses l'escalada a vista com a mínim tingues els collons d'escriure un manifest en contra del magnesi. Si vols llegir la roca no fotis les xapes cada metre i mig, posa-les a 3 o 4 metres com els gavatxos i t'hauràs de concentrar en la roca i no en els seguros. O simplement no en posis. Buenu, en fi, tornem a lo de sempre, ja he escrit 27 articles sobre aquest tema i no em vull fer més pesat.

P.D.: Parlàvem de clenxes de magnesi no? Buenu, de fet, si parlem de les altres penso igual.

Photo: Cocaine Corner - Camp IV - Yosemite.

dissabte, 3 de setembre de 2011

Article 29 (RRRT)

Ei! Ja torno a ser aquí! Fuah! Vaig anar a fer un solo i no va sortir bé. Em vaig trencar coll i barres. Per lo menys vaig caure de 100 metracos! Joder tiu! Allà a l'hospital vaig tenir temps de llegir i pensar moltes coses. Entre elles la conya aquesta que la solvència econòmica d'un pais es medeix amb una escala de l'estil AAA- (com per exemple Estats Units) o CCC- (que deu ser la qualificació de Grècia). Després d'analitar-ho a fons he determinat que l'escalador "autèntic" es determina per les següents inicials: RRRRRT.
M'explico, si tu avui en dia observes l'escalador "autèntic" sempre compleix aquestes inicials o lletres. La resta només ens hi acostem. Aquestes inicials corresponen a: Rasta, peRRo, poRRo, fuRgo i Tatoo. És igual si has escalat a ordesa o no, si has fet mai un solo o no; o si has clavat mai un pitó o no. L'important són la Rasta, el poRRo, el peRRo, la flauta (se m'ha colat), la fuRgo i el Tatoo!! Òstia i la biRRa! Merda, buenu: RRRRRRRT. Recordo que abans els escaladors anaven amb grenyes, cinta lligada al front i texans a l'estil Ron Kauk o Patrick Edlinger. Tothom volia assemblar-se als grans ídols... Però ara estem davant d'un fenomen curiós... a quins ídols volen assemblar-se els RRRT??
Els únics escaladors forts amb rastes que em venen a la memoria són l'Elie Chevieux i el Ben Moon, però dubto que la majoria dels RRRRRRRRRRRT els coneguin.

P.D.: Tinc fuRgo, he portat Rastes (ara una calvície galopant), tinc previst fer-me un tatoo (trival i al braç que mola más) i els porros els he deixat des de l'experiència de l'últim solo... ;). De bon rotllo, espero ofendre el màxim de gent, que tothom piï i que us hagin anat molt bé les vacances!!