divendres, 30 de novembre de 2012

Article 53 (Una filosofia de vida)



Tantes vegades hem sentit i dit que l'escalada és una filosofia de vida que ara estem obligats a explicar el perquè, a intentar fer de filòsofs i, amb paraules, explicar el que només passa a la roca. El compromís amb l'aventura, el risc i la mort han fet per a molts foranis d'aquesta filosofia de vida una activitat incomprensible, de bojos; tot i que amb el pas del temps els adjectius "aventura", "risc" i "mort" s'han anat diluint i la filosofia de vida s'ha anat convertint en un modus vivendi. Abans que això passés, va ser l'època daurada de l'escalada, l'època en què el viatge iniciàtic acabava de començar i no hi havia res a explicar sinó a descobrir i a experimentar. Aquells qui van protagonizar aquell moment eren escaladors. Només els escaladors poden explicar amb paraules què és l'escalada; i nosaltres, només podem agafar el relleu afegint-hi el terme filosofia, un terme desgastat i sobat com els cantos de les vies que aquests escaladors ens han deixat per a mortals i que en el seu dia van ser evolució de l'ésser humà. S'ha acabat, el temps ha passat i aquelles belles glòries han deixat tanta petjada que és difícil obrir noves traces. És difícil fer evolucionar l'escalada, cada vegada més, i no en el terreny de la muntanya, sinó, sobretot en el terreny conceptual. Avui en dia l'escalador amb discurs destaca per la seva abscència o de discurs o d'escalada. És lògic, no fa falta ser matemàtic o físic, només fa falta mirar quan va començar tot i quins van ser els grans salts endavant. Quants se'n feien abans i cada quan se'n fan ara. És per això, que crec que l'escalada viu una situació molt similar a la societat occidental. Vivim, després de 2.000 anys d'història, d'una herència greco-romana i poc hem trascendit metafísicament des de llavors. La història de l'escalada es remonta molt més a prop, però li passa més o menys el mateix. Les bases i les normes ja estan establertes i "només" ens queda el "més": "més difícil", "el més ràpid", "el més en quantitat", "el més precoç"... Ah, per sort també ens queda en Dean Potter, l'últim escalador i el seu i últim discurs.