diumenge, 25 d’abril de 2010

Article 4 (Poesia)

Bon dia a tots,

Primer de tot m'agradaria posar llum sobre un aspecte. Els porros. Últimament s'està difamant i calumniant la meva persona i la suposada relació amb els mais a través d'alguns comentaris. Google ha hagut de posar un nou ordinador només per poder emmagatzemar tots els missatges que no pareu d'escriure. Però enlloc d'escriure-hi coses com "que bé escrius" o "dona'm el teu núm de compte que t'hi faré una transferència" continuen apareixent comentaris de l'estil "veig que segueixes fumant!" o "t'has fumao un porro". La meva imatge pública s'està degradant i si això segueix al ritme actual, qualsevol dia d'aquests trucaran a la porta i se m'emportaran els de narcòtics... Així que "AL LORO!!"

Dit això, torna a ser diumenge i enlloc de fer lo típic (anar a escalar) em quedo a consolar a totes les nòvies no escaladores d'escaladors, que s'han quedat soles a casa...

On érem? Ah sí! Estem en aquell moment de la hisòria en què tots els pseudoaventurers ja s'estant enriquint sense fre extreient tot l'or i la plata de les Amèriques, els diamants i pedres precioses d'Àfrica i tota la seda i espècies d'Orient. Mentrestant els aventurers autèntics (els que no veuen ni un duro de tot això) se senten deprimits i enganyats com prostitutes de l'aventura, els van dir que tot era per amor quan en realitat només els interessava el sexe. Se senten (seguint amb el símil amb el sexe) com si la nòvia amb qui has provat totes les postures del kamasutra et deixa. La nòvia serien els que subvencionaven les conquestes i el kamasutra el planeta terra. Pobres aventurers! Quins desgraciats!

Llavors la crisi va ser molt xunga. Més que la d'ara o per l'estil. Crisi de valors, crisi econòmica, crisi total. Es va passar de subvencionar idees tant temeràries com la de Colón a passar gana, molta gana... Però els aventurers són com els poetes, s'estan a punt de morir de gana i encara somien en vers...

I ser el primer de pujar a dalt d'un cim??

Això si que és amor! A dalt d'una muntanya no hi trobareu ni or, ni plata, ni seda... la recompensa només serà espiritual. Quina idea més romàntica. Intentar pujar a dalt d'una muntanya on no hi ha pujat mai ningú, posar-hi la vida en joc i tot per no guanyar ni un duro!!?? Poesia pura!!

Photo: Està clar que no sóc jo, i pensant-hi és una imatge cada dia més freqüent en el món de "l'escalada", porros, rastes,... encaixa perfectament!!

3 comentaris:

Isidre ha dit...

Ara sense fumar?????

TRanki ha dit...

hohohoho...

UN nou personatge a destacar als rols de l'escalada...hi ha la noia grigri i ara el GIGO-LOLO!!! casum dena ara sé perquè els xatis em iuen...tranki tu ves a trepar que jao me'n vaig al plafó!!!! Ja m'estranyava tanta tolerància i tanta paciència....quecabron ampariki!!!!

Marieta ha dit...

osti, què bó!