Article 10 (Guaret)

Per què escalem?

Què significa l'escalada per nosaltres?

Per mi ja fa temps que s'estan barrejant les coses. Acumular dissabtes, diumenges, sectors diferents, vies noves, acumular metres i més metres, acumular dies, quants més millor...

Teoria de l'acumulació.
Societat acumulativa: has estat a tal lloc? i quan hi vas anar vas fer tal cosa? vas visitar tal lloc o et vas pendre un "x" típic a la terrasseta típica? no? òstia t'ho vas perdre!!
No has estat aquí o allà?? Com pot ser??!!
Has estat aquí o allà i no vas fer tal cosa?? Com pot ser??!!
Has estat aquí o allà, vas fer tal cosa, però no vas conèixer a tal persona?? Com pot ser??!!
Sempre hi haurà alguna cosa que no hauràs fet, alguna pantalla més que et queda per passar.

Avui en dia sembla que la cosa vagi d'acumular fets, la quantitat està per damunt de tot, quants més millor.
Teoria Andrada: Si no pots ser el millor escalador del món com a mínim sigues el que més vies de vuitè grau acumula, i amb una mica de sort et posaràs prou fort com per fer les vies més difícils.
Teoria dels rècords laterals: Els récords laterals han fet molt mal. Si no podem progressar en vertical fem-ho en lateral: he fet tots els primers llargs de totes les vies llargues de la Roca dels Arcs, he fet tots els 7b de la Font Soleïa en top rope, he aconseguit equipar (no encadenar) un 8a sense canya, etc...
Estem creixent tant a lo ample que hem perdut el món de vista. El fet ha passat per davant de l'experiència. Torno a fer les dues mateixes preguntes que a l'inici:

Per què escalem?

Què significa l'escalada per nosaltres?

Què té a veure tot això que fem amb pujar la Nord de l'Eiger, l'Anapurna o fer alguna via TIM??

Perquè no provem de tornar als origens, buscar experiències i sensacions?
No val escalar en top rope.
Sempre de primer i posant cintes.
Si caic baixo i torno a començar la via (trec la corda).
La corda i les cintes no ens poden facilitar desxifrar l'escalada.
Com si estiguéssim fent psicobloc... descobrir una via a base de caigudes...
Perquè no provem d'escalar aquelles línies que ens sedueixin per la seva bellesa i no pel seu grau?
Perquè no provem d'escalar en mode tradicional?

No ho sé, de moment jo deixo de recolectar i anar cada dia a l'hort aviam si trobo el meu trèvol de quatre fulles. Deixo l'escalada que he practicat sempre i la poso en guaret, em quedo a casa replantejant-m'ho tot plegat i decideixo convertir-me en caçador. Penso dormir 20 hores al dia i només quan ensumi una presa, aquella que em fa brillar els ulls llavors sortiré del meu cau i donaré tot el meu ésser per caçar aquella presa, la caça és el meu esport i és el meu entrenament. Cada presa és diferent, no repeteixo, no assajo, la majoria de vegades ni caço...

Surto a caçar:

Cucona 6a/+ MD (2 aliens blaus, 1 pont de roca, 1 alien groc, 1 alien verd, 1 camalot lila, 1 camalot vermell i cim) La presa s'escapa però la dosi d'escalada que m'emporto cap a casa és més gran que 5 estius a la Soleïa.