diumenge, 13 de juny de 2010

Article 10 (Guaret)



Per què escalem?

Què significa l'escalada per nosaltres?

Per mi ja fa temps que s'estan barrejant les coses. Acumular dissabtes, diumenges, sectors diferents, vies noves, acumular metres i més metres, acumular dies, quants més millor...

Teoria de l'acumulació.
Societat acumulativa: has estat a tal lloc? i quan hi vas anar vas fer tal cosa? vas visitar tal lloc o et vas pendre un "x" típic a la terrasseta típica? no? òstia t'ho vas perdre!!
No has estat aquí o allà?? Com pot ser??!!
Has estat aquí o allà i no vas fer tal cosa?? Com pot ser??!!
Has estat aquí o allà, vas fer tal cosa, però no vas conèixer a tal persona?? Com pot ser??!!
Sempre hi haurà alguna cosa que no hauràs fet, alguna pantalla més que et queda per passar.

Avui en dia sembla que la cosa vagi d'acumular fets, la quantitat està per damunt de tot, quants més millor.
Teoria Andrada: Si no pots ser el millor escalador del món com a mínim sigues el que més vies de vuitè grau acumula, i amb una mica de sort et posaràs prou fort com per fer les vies més difícils.
Teoria dels rècords laterals: Els récords laterals han fet molt mal. Si no podem progressar en vertical fem-ho en lateral: he fet tots els primers llargs de totes les vies llargues de la Roca dels Arcs, he fet tots els 7b de la Font Soleïa en top rope, he aconseguit equipar (no encadenar) un 8a sense canya, etc...
Estem creixent tant a lo ample que hem perdut el món de vista. El fet ha passat per davant de l'experiència. Torno a fer les dues mateixes preguntes que a l'inici:

Per què escalem?

Què significa l'escalada per nosaltres?

Què té a veure tot això que fem amb pujar la Nord de l'Eiger, l'Anapurna o fer alguna via TIM??

Perquè no provem de tornar als origens, buscar experiències i sensacions?
No val escalar en top rope.
Sempre de primer i posant cintes.
Si caic baixo i torno a començar la via (trec la corda).
La corda i les cintes no ens poden facilitar desxifrar l'escalada.
Com si estiguéssim fent psicobloc... descobrir una via a base de caigudes...
Perquè no provem d'escalar aquelles línies que ens sedueixin per la seva bellesa i no pel seu grau?
Perquè no provem d'escalar en mode tradicional?

No ho sé, de moment jo deixo de recolectar i anar cada dia a l'hort aviam si trobo el meu trèvol de quatre fulles. Deixo l'escalada que he practicat sempre i la poso en guaret, em quedo a casa replantejant-m'ho tot plegat i decideixo convertir-me en caçador. Penso dormir 20 hores al dia i només quan ensumi una presa, aquella que em fa brillar els ulls llavors sortiré del meu cau i donaré tot el meu ésser per caçar aquella presa, la caça és el meu esport i és el meu entrenament. Cada presa és diferent, no repeteixo, no assajo, la majoria de vegades ni caço...

Surto a caçar:

Cucona 6a/+ MD (2 aliens blaus, 1 pont de roca, 1 alien groc, 1 alien verd, 1 camalot lila, 1 camalot vermell i cim) La presa s'escapa però la dosi d'escalada que m'emporto cap a casa és més gran que 5 estius a la Soleïa.

13 comentaris:

Ylerget ha dit...

M'ha agradat el teu post nanu... comparteixo aquests pensaments en bona mesura.

Mira't l'article "Movimiento xapas negras" del blog del "Curro Gonzalez" t'agradarà.

Salut!

Ylerget

Oriol ha dit...

Ylerget! Ja l'he llegit, no sabia res d'aquest moviment... De fet nosaltres ens hem inspirat més en http://escaladatradicional.blogspot.com de fet el Gerbé i el Pollito ens van aconsellar que no féssim trad climb en vies amb parabolts ja que si mai hi ha un accident t'empenedeixes... però ben mirat és la millor manera de practicar i si vas molt destrossat de coco xapes un parabolt i el pròxim dia ja tens repte... gràcies pel comentari!!

TRanki ha dit...

buah bow,

Havia deixat un comment palàs que no s'ha penjat...per sort...

NO sé...en aquest debat hi ha coses que no em quadren.

Covardia o impuresa del 85% seria pujar amb bolts
Covardia o impoiresa del 50% seria pujar en trad ( sempre ens protegim per no matar-nos no?)

El TRAD és MENYS COVARD que la ESPORTIVA...

EL SOLO és NO COVARD.

¿Perquè no escalem en SOLO DONCS? Perquè ens mataríem??? NO es tracat de reduir la possibilitat de mort>>>esportiva...no es tracta de minimitzar l'impacte sobre la roca?>>>solo.

Fa dos anys vam pujar per un 8a de bolts al Pirineu, en TRAD...la via la tenia MOLT MATISADA, amb protecció bona en la part baixa però dolenta al crux i final...buf,,...era la metaixa via però fer-la implicava més risc...

LA DIFICULTAT LA MARCA LA ROCA...aleshore l'"estil" d'escalada només és una DIFICULTAT ( o ALLEUJAMENT) que afegim amb la protecció que pose o no posem...és la MESURA de la nostra major o menor covardia...però no de la dificultat...

S enlloc de només TRAD li afegim unabena als ulls...afegim dificultat...si enlloc de només TRAD obliguem fer-lo amb un detrminat material ( cordinos de nus. p.ex enlloc de aliens galàctics i ultyralleugers)...també afegim perillositat i dificultat per col.locar-los...

Crec que estem debatent aspectes "subjectius" de la escalada. OBJECTIVAMENT la aproximació més pura a aquesta és simplement el psicobloc ( a vista, per sota), amb un risc de caiguda ABSOLUT i una perillositat CONTROLADA.
A resta de disciuplines, en certa manera adopten una major o menor manipulació de axiomes de una ètica o moral que més que tal és una agrupació de seguidors en un o altre sentit...

L'escalada TRAD ( que em mola, repecto però que no considero més que una altra opcíó) prové de tres aspectes:

TRADICIÓ ( princcipalment)...busca la definició de tradició i confrontala amb elconcepte de CONSERVADURISME
ECOLOGIA o menor impacte
PURESA dins de la impuresa.

Crec que tot plegat són conceptes "volubles" i adaptats a un moment i un estat de les coses, perìo que apliqyuem fins un sostre d'incompetència com si aquest fos el límit..i esta dmostrat que no ho és...el limit és el solo, a vista i amb el mínim de material..la resta són aspectes adaptatius a la pedra i a la perillositat en base a la nostra capacitat personal o grupal, i en base a un material i estat filosòfic o social a nivell més ampli ( no només en escalada)...

^potser els petits canvis COJUNTURALS implicaràn un canvi estructural dins al escalada...no?

Isidre ha dit...

És llarg el tema, company...
Perquè acceptem els rècord del Usain Bolt amb pistes hiper mega sintètiques i ràpides i amb unes sabatilles fetes a mida que ni tant sols poden talonejar?
Perquè acceptem els rècords del Torpe amb piscines sense ones i tractades sense clor perquè flotin més?
Perquè acceptem rècords de marató a ciutats sota el nivell del mar?
Perquè? Perquè?
Perquè no corren sobre pistes de terra; atletisme tradicional?
Perquè no neden a mar obert com els de l'Illa de Pasqua?
Perquè tantes coses ?
En definitiva a la vida TOT son opcions i modestament, crec que, totes son respectables.
Sempre i quan tot es respecti.

Talabard ha dit...

Molt bó el post Uri com també el comentari de l´Isidre.
Aixó és un gran tema de discusió. Per a mí son opcions totalment vàlides com ho és posar parabolts a les parets, sempre dins uns límits.
El que crec és que no és el camí cap a on va l´escalada actualment.
Moltissima gent que comença a escalar no té ni la més remota idea d´historia de l´escalada i no li expliquis res de camelots ni friends.

Apa a reveure.

Syl ha dit...

També m'ha agradat molt llegir aquest post, paraules que expressen un sentiment que hem sentit i mai no hem sabut plasmar ni ho hem llegit gaire enlloc..i aquí està!! Una opció..dins d'aquest món de sensacions que és i ens dóna l'escalada..la manera de viure-la de cadascú i les opcions de llibertat que ens ofereix un art com aquest, una d'elles explicada des d'un espai que està per això, per expressar per llegir i discutir,
Endavant amb la crònica setmanal!!

Oriol ha dit...

Jo no volia posar la Trad Climb com a sol.lució. Senzillament em trobo en un moment baix de motivació on em nego a seguir la inèrcia de les coses: és estiu toca soleïa, anem a montserrat perquè toca a fer vies que cada vegada costen més perquè cada vegada motiven menys,... recolectant al cap i a la fi per aviam si algun dia recollim un fruit que després té gust de tomàquet trangènic. Defenso l'enamorament envers una línia sigui el grau que sigui, l'enamorament envers la història darrera una via, envers l'escalada, envers el repte de pujar sense necessitat d'explicar-ho a ningú... pujar baixar i guardar-te totes les sensacions i el grau llençar-lo a les escombraries.

Isidre ha dit...

Home Oriol això últim està molt be...Tindría de ser l'objectiu. Però ja saps que les coses son llamineres...
Salut

Oriol ha dit...

Hi ha res més llaminer que lo que et crida per si mateix? Arribes a un sector i a simple vista t'enamores d'una línia i no la fas perquè el grau et diu que no és adient per escalfar o perquè està per sobre del teu grau o perquè... lo que dic jo és, cap allà!! I si cal deixem un mallon!

PGB ha dit...

Estic amb tú Oriol! La bellesa de les línies per sobre de graus o mitificacions.

Molt bon artícle i molt bones les opinions dels opinadors :)

Oriol ha dit...

Gràcies Bou! Jo proposo matar el grau. Que les vies d'esportiva siguin D, MD, ED,... dins d'un MD hi cabria des de 6C fins a 7c... llavors tornariem a la intuició, a l'aventura i ens deixariem seduir per la línia i no pel grau...

Jordi ha dit...

Las escalades les hem de selecionar pensant sempre en disfrutar, que es el que dona sentit a seguir escalant.

4Recauxutats ha dit...

Un post fantastic!