divendres, 4 de juny de 2010

Article 9 (Armand Ballart)

Ara fa una setmana vaig enviar un mail que deia més o menys el que ve a continuació. Des de la meva humil opinió segurament és l'escalador més important de la història de Catalunya i em vaig perdre la xerrada que va fer a La Panxa! Us agrairia molt als que hi vau anar que m'escrivíssiu les impressions que us va deixar la xerrada de l'Armand. Visca el Ballart i visca els Països Catalans.



“…el consumisme ha posat preu a l’escalada.
T’has de quedar un peu de gat 2 números menys perquè ho diu el botiguer.
Has de pagar una fortuna per conquerir un cim a l’Himalaya.
Així és el tren de l’escalada i molts hi han pujat sense saber a quina parada baixen.

La paraula risc ha desaparegut del vocabulari de l’escalada.

He tingut sort i he pogut veure altres èpoques:
Anar a Montserrat amb tren,
vivacs dins de vaumes humides,
el míte de les vies TIM...

Llavors els peus de gat eren un projecte i Ray Jardine encara no havia imaginat el friend.

Lo passat, passat és; però exigeixo un respecte per l’escalada.

Avui dia hi ha escalades alternatives per a tothom:
Vies pre-fabricades per després de la ressaca,
boulders d’artificial per gastar el martell,
o suculents desploms per amortitzar la quota del gimnàs…”

Armand Ballard
(fragment extret i traduït de l’article públicat en el Desnivel nº100)