Si mai has sentit córrer aquest "esport" per les teves venes alguna vegada t'hauràs plantejat fer com a mínim un solo integral. Sota la meva humil opinió el solo integral és la disciplina reina d'aquest "esport". És l'últim esglaó per superar. Si hem estat capaços de humanament pujar per una paret, si ho hem fet acompanyats de corda, assegurances, mosquetons i demés però no ens han fet falta perquè no hem caigut. Si hem superat el repte en lliure. Què ens impedeix deixar la corda, l'arnés i els ferros i enfrontar-nos a la paret de manera natural? Si abans no hem caigut perquè ho hauriem de fer ara? Si era una via que estava molt al nostre límit sempre podem baixar el grau. Què ens impedeix de practicar l'escalada sense corda? Que no hi ha marge d'error. Però si fa 20 anys que escales i aquella via l'has fet mil vegades, amb bambes, sense magnesi, xapant només dues cintes i la fas amb els ulls tapats per escalfar què t'impedeix de fer-la sense corda? Des d'aquí vull reivindicar aquest "esport" tant oblidat que no entenc perquè va tant en desús... Recordo que abans tots els cracks de l'escalada feien solo integral: Edlinger, Destivelle, Bachar,... avui en dia tothom crida molt, molta xifra i pocs solos (excepte algun yankee). Es practiquen totes les disciplines de l'escalada excepte aquesta: el bloc, l'esportiva, la clàssica, l'artificial, el psicobloc, tradicional... què passa amb el solo integral? ningú diu que facis el teu màxim grau en solo integral, baixem el llistó, però no deixem morir l'escència de l'escalada! Des d'aquí us animo a tots a practicar aquesta disciplina que de ben segur us deixarà records inolbidables i moltes sensacions irrepetibles per omplir posts i posts dels vostres blogs...
28 comentaris:
Nomes es tracta de ser capaç de deixar enrere la "seguretat" que tant necessitem en aquesta vida.
“Per viure plenament cal arriscar‐se”. Emilio Comici.
Per cert mira que ha fet el David Fusté. No es mes que repetir allò que saps que ets caps però eliminant per uns instants la "seguretat" de la teva vida.
http://www.barrabes.com/revista/noticias/2-6818/david-fuste-encadena-12-horas.html
Jordi
El dia que hi vagis avisa'm que t'acompanyo
;-)
Salut i bon estiu
sense voler treure merit al david fuster això que va fer de solo no en té res
agafeu com exemple la fiesta dels biceps a la visera pel carlos garcia, la directa alemana a la cima grande per l´alex huber, astroman pel Peter Croft o la integral Reencuentros-Easy Rider pel Josep Batlle, les cintes express i l´arnes a casa
jordi r r
Jordi,
Les l'arnés el va uasr en ràppels, simplement. fer les 5 del montsec, en el dia, a l'AGOST i sol ja és inhumano, si a sore el 97% de les vies les fas sense corda....vaja, no cal ni imaginar-ho.
Crce que el SOLO és una activitat PERSONAL, no engklobable com a esport o activitat a difondre. Hi ha qui, per necessitat o ves a saber què, necessita difondre-ho o se'n fa ressò, rce que és el pitjor donatq ue aleshores pot "comprometre" o donar una imatge falsa de allòq ue realment significa, una aposta amb la mort ( no ens enganyem).
Quan funciona no passa res, de fet ningú ( amb ex ecpcion) va a suicidar-se, però a peasr de tot cal tenir en compte que es tracta de una activitat en que un error ( teu o fallada de la roca, caiguda de pedra, mareig, etc) és letal de necessitat...aleshores es veu molt diferent.
Igualment escalar en solo 5+ o 6a quan fas 8a tampoc és tant tècnicament compromès com fer 1900 mts de V+ amb aprox i descens, sota un sol de collons...
Als 80, procedent del free radical i l'alpinisme, el SOLO era una activitat no COMÚ però sí molt més habitual, vies que feies còmodament podien ser fetes després sense corda...però es que escalàvem 6a's i 6b's!!!
Avui en dia la gent fa molt grau, i escalar "una mica" per sota del teu grau vol dir de seguida posar-te en 7a o 7b, i aquí ja no depèn tant tot "dels peus" sinó de tensions molt m´s grans sobre els cantos,q ue poden fallar...algun lance...
Jo no recomanaria MAI a ningú fer solos, és molt perillós i implica una resposnabilitat molt alta ( hi ha qui no pot tenir el criteri encertat). Al principi un fet habitual és que et pots trobar amb una baixada de motivació un cop fet el crux, en un repòs, i això, en cas de no tenir alguna experiència, pot ser fatal ( per això el solo del DAVID, en realitat és tant potent...en fa 5 amb 4 reposos en la horitzontal!!!).
crec que el PSICOBLOC és una excel.lent aproximació al solo, un bon substitutiu, i a nivell de "grau" permet fer més intents a vies més dures i sempre a vista...és perfecte!
NO sé, uri, esperoq ue no trascendeixi massa aquest post, que és perillós
TR
Hola Oriol!
Estic llegint el llibre de Yosemite i aquest esperit es reflexa en cada pàgina del llibre. Es la autèntica essència de la escalada que ens recorda el seu significat real i perquè escalem.
El bloc a partir del punt de no retorn vius sensacions de mini-solo molt més natural que la corda i les xapes.....on no es possible el pilla pilla....has de decidir per que no hi ha punt de retorn. Si has decidit seguir, en aquest moment només hi una opció sortir per dalt la salvació no és una cadena en mig de la pared ni una cinta express. Surts per dalt i destrepes pel teus medis.
Psicobloc es la modalitat de l'escalada a part de solo integral que més sensacions produeix.
No considero solo una via molt preparada o que sigui un passeig segur perquè per la gràcia no?
Salut bou! Molt interessant old school post!!!!!
Hola Oriol, l'escalada a pel és una activitat molt personal, íntima, de comunió entre la roca i jo...però a la vegada molt transcendent...jo estic més amb les tesis de l'Oriol (Tranki)
admiro els que ho fan però no la seva promoció o explotació mediàtica, com ja he dit al començar, ho considero una activitat molt personal i íntima.
Vigilem de no enlluernar gent novella amb aquesta activitat tan mitificada reservada a gent amb el gest i el cap molt ben entrenat.
La majoria de les teves preguntes es responen amb una sola resposta:
L'instint de supervivència, sembla que bastantes persones encara el tenen activat.
perdoneu però el jordi rr té raó:
ni solo integral ni libre integral ni punyetes, que el paiotenia cordes fixes muntades en diversos trams difícils...(ell mateix ho va explicar) el diedre de V+ de la domingo, per exemple.
i menys idioteses, que el solo integral es fa poc perquè et cagues de por... prova-ho i entendràs perquè pots fer la via amb els ulls tancats o xapant dues cintes i no en solo integral... que quan estàs a uns metres de terra sense ni arnés ni mosquetons, el tema canvia
quins free solos... solos integrals més xulos...
fragment extret de...... http://8anisme.blogspot.com/p/montsec-en-el-dia.html
6:45-7:30 Paret d’Aragó: Santiago Domingo (415m, V+/Ae)
La veritat és que després de passar una nit de pena i començar a escalar en free solo en fred ja de bon principi, doncs un pot pensar que és perillós. Però no, uns quants passos, 10 metres de via, i ja estàs a màxim rendiment.
Al final, doncs 45 minuts per fer la Santiago. Dels 415 metres de la via, n’hi havia uns 50 metres amb cordes fixes que havia equipat prèviament en trams on la roca era bastant crostosa. Molt maca la Santiago, sobretot la xemeneia final...
free solos amb cordes fixes en trams de roca trencada.... és un xist, no?
Tranki,
ja he dit que no li vull treure cap merit al David, i més a ple agost, on jo només encadenaria 5 mojitos entre cadaques i calella.
I al igual que en esportiva amb corda, encadenar una via és arribar a la R sense reposos ni tocar ferros, fer un solo és el que és. Fins hi tot en una via de pared no es considera solo si aprop teu hi penja una altre cordada o el fotograf. Per això les sessions de fotos acostumen a ser trams repetits només per aquesta finalitat.
El psicobloc ni de fallo s´acosta al solo, el psico juga només amb la por, la por a caure i poca cosa més i a sortir de l´aigua rotllo perrito amb una gamba a l´esquena, ....jo de sobre la cova del diable que tu be coneixes he vist saltar a la tipica novia falsiforme que ni escala rotllo yujuuuu que diver!!! Mentres 3 metres per sota un esblancait sac de muscles acostumat a tenir un bolt sota el peus tremolava com si entrés a una presó turca.
i el solo juga amb la mort.....és una mica com comparar un partit entre solters contra casats i una final de la copa del mon
Jrr
JRR
Genial resposta, et felicito.
Aquest cop no estic gens d´acord amb tú Oriol.
Realment és va començar a escalar sense corda?.
Per mí el solo és una evolució de l´escalada i NOMES reservada per uns quants que tenen el cap molt ben moblat i HO FAN SOTA DECISIO SEVA.
No se.....em sembla tot una mica perillós sobre tot donar-hi ressò
Realment ho creus que és l´esencia o has escrit el post per debatre?
Ull, les dues em semblen bones eh....
Non regressed...like bigballs in Bishop!
Enzo Oddo Sends Ambrosia V11...8A 15 metres (solo integral) Que pugi el seu vell primer!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=-j53HLSTv_o
Amb 15 anys sembla el solo més jove de la història.......Nice Enzo!
Salut i força!
Desde un altre anlge millor....Enzo Oddo!!!
http://www.youtube.com/watch?v=FXYv7TtYD3M&NR=1
Ah.. i veig que la penya li dóna molt relleu a fer una via sense magnesi... m'ha sobtat. De fet deu ser que em faig vell... jo el magnesi només l'uso al plafó.. que té mèrit no dur-ne a les parets??
m'he perdut alguna idiotesa pel camí
Els solos cadascú els fa com vol, el problema és quant vols demostrar als alres la teva "proesa", quant el fas pensant amb els altres, amb el mèrit que això tindrà...
Què més dona si et fixes un llarg de corda que no te'l veus clar? o si et fas la punsola del cavall fent A0s? o si et fas una via a la paret de catalunya amb la corda a l'esquena per si de cas? o si fas 8a i t'agrada fer arestes brucs de IV per agulles? tot això no té cap problema si ho fas perquè és el que t'agrada o estàs disposat a assumir, per plaer o per limitació. El problema és quan tu vols vendre una història personal a tothom i llavors cal entrar en al joc de les explicacions i aclariments, que sincerament, veig patètic.
Jo he practicat solos de vàries maneres i dificultats, sempre en vies llargues. Encara és hora que m'hagi hagut d'explicar davant d'algú el perquè ho faig així o aixà, simplement ho faig com vull o com puc però per a mi i prou, i no ho escampo als quatre vents ni ho filmo ni ho penjo a la xarxa.
El que si vull dir és que les sensacions que t'aporta el solo son molt més addictives que l'escalada amb corda i cal saber posar fre quan toca. I sobre altres teories poca cosa a dir, totalment d'acord amb l'anònim de més amunt: pugeu i voreu com un llrg la mar de senzill amb corda et fa cagar de por quant vas a pèl. Ras i clar!!
firmo sempre les meves opinions, però avuí, clar està, no ho faré.
Salut i metres!!
Aquí tothom pot dir la seva. I a la paret també podem fer el que ens roti...
El David és humil, ben parit i amb el cap bastant centrat. Explica les coses tal i com les fa i es munta els seus projectes i és feliç.
A on se la juga és amb el fet de difondre videos, ja que les revistes i webs diuen les coses com els hi sembla i a la penya ignorant ens mola la carnaza.
Ah! no us deixeu enlluernar tant pels ianquis, aquí també hi ha gent molt especial i potser no tant piulante.
Jo tinc el solo integral gairebé com a modus vivendi (bona aquella frase..."el que em podria treure la vida ara mateix me la dona")i molts matins surto de casa i em casco un solo ("tanto va el càntaro a la fuente que al final se rompe")
Així que cada matí intento que sigui com el primer, és igual el grau, la via...
Recomano el solo, però és molt important no deixar-se influenciar pel continu bombardeig de videos i demés. Això no es pot fer d'un dia per l'altre. S'ha d'anar madurant.
Que es parli de graus, de comparacions, dels "màsters"...tanta ignorància fa vomitar. Aquestes coses les fas per a tu mateix i no vas mirant a les vores a veure si hi ha algú vocabadat amb la teva proesa. També cal dir que és una activitat molt egoïsta envers els que t'estimen. Així que hi ha per pensar-s'ho dues vegades.
Jo no puc deixar-ho. Tinc adicció. Però me estoy quitando...solamente me pongo de vez en cuando, de vez en cuando.
Miquel Blanco.
uei... montgrós, un dels grans amb això sense creuar fronteres, faltava com a mínim el teu apunt. L'escalada d'aventura ja és egoista amb els que ens estimen, el solo és portar a l'extrem l'addició de sentir-se amb un mateix que et dóna la superació del risc (com obliga a portar a l'extrem el concepte d'estima). Però discrepo amb l'autor del post en que sigui cap màxima, ni cap sangrilà, ni cap exercici de puresa, del món de l'escalada. O els que no practiquen seran uns sempre-pecadors? Personal i intransferible: la superació del límit propi sembla ser l'únic varem objectiu. A voltes et trobes fent vies amb una ma al cul en moments voyantes, i cagat amb la mateixa dificultat en moments de baixon. Llavors t'adones que el que a voltes et sembla molt difícl, pot passar a ser difícil, i després fàcil. I a l'inrevés. Gran respecte pels que fan solo amb la versió que sigui (uns quants escollits), com gran respecte per tot aquell que explora els seus límits i es proposa o intenta superar-los. Sobretot davant la domesticació d'una activitat que va començar entrelligada al risc i a l'aventura.. mola no oblidar-ho, ara que podem ser anomenar-nos escaladors, sense risc ni aventura.
bones escalades i si són amb descoberta encara millor!
Sempre respecto i admiro molt les escalades de risc sense gaire dificultat. Però penso que al final cada un es defensa del que li fa mal i intenta tapar les seves limitacions.
Com més dificultat més possibilitat de caure, més sensacions i més risc tan simple com això.
La via escollida per escalar hauria de ser el teu motor tant per a solo com escalada normal.
Salut!
PD: Sempre faig el mateix camí per anar al treball i cada dia el trobo més díficil.
miquel, a quins solistes ianquis piulantes et refereixes???
Al Poter, al Bachar +, al Croft, a la Davis, a en Honold?
realment creus que són piantes?
JRR
JR EWING: MOLT BONA BOU LA COMPARACIÓ a DIABLE, en certa manera tens tota la raó, encara que una cosa és TIRARSE i l'ALTRA CAURE ( especialment en mala posició...hehehe)mentre prove de encertar un forat a les quimbabes, en un 7c que saps que no faràs possiblement...se'n diu INCERTESA, i això és el que provoca el subidón...
Si saltes ja saps què vas a fer, i no té cap tipus de incertedsa..per cert, encara no sé com s¡ho feien aquelles gavatxetes adolescents per saltar com si saltessin a la piscina..per flipar...especialment després de veure com li van quedat les vertebres al Jaimitu amb el mateix salt...OJUPALIGRU!
Sobre el solo: David és un MAKINA, amb corda o sense, simplement.
Blanco: wah bow, això siq ue és fer i no dir...un tripi.
Si em deixeu posar cullerada en el tema de marres: IGUALMENT hi ha solos de superar el CAP i solos de superar el COS. Normalment un SOLO on tens un grau assumit, i pots desgrimpar sempre té un punt de RETORN, i per tant ( en la mesura en que vas sense corda), tant la escalada com el fet de poder desgrimpar, compten amb la aleatorietat de la roca i la por.
Hi ha casos però en que encara que tinguis la via mesurada, certs moviments són difícilment destrepables...quan no hi ha un punt de retorn es tracta encara més de compromís...
I finalment, per mi personalment, un solo ( encara que sigui de grau molt alt) a poca alçada, mntalment és més facil que un solo més facil en paret, i aquest darrer té més mèrit.
Un 6b a 200 mts o un 7a+ a 12 ??? u V+ a 500 o un 7b a 20???
I finalment dir que LA CORDA de vegdes és necessaria per BAIXAR si no es pot sortir per dalt...( com et poses l'arnés a la cadena de una via??), i certificar que la corda, de vegades és més un elemnet distorsionador pel que escala ( veure una salvació a dos metres a la esquerra descentra bastant), que un element de seguretat...
Salut i prudència, repetixo que es tracta de una activitat en que el que cal és INTIMITAT, és wapíssim fer un video de un solo, però en qualsevol cas és una reponsabilitat.
PSICOBLOC? per mi és l'aproximació més pura a la escalada, sense material, a vista, sense possible repòs, alt nivell, caigudes llargues i potser doloroses...no ho supera res excepte el solo
...solo, vol dir solo. No ho expliques, no et cal... Millor descalc i desgrimpant l'agulla. La resta és fer el fatxenda, o suicidar-se. Tots tenim les nostres raons, tria tu les teves... Escala només allò que puguis desgrimpar i veuràs que passa...
Ei JRR que tal per Dallas? Eh, no perdona que és conya.
Tens raó i el meu comentari no és gaire encertat. Era una forma de dir que aquí hi ha força activitat d'aquest tipus molt canyera,i no és difon.
Suposo que estic una mica susceptible pel bombardeig que ens arriba des de los Estados Juntitos en tots els temes.
Els que has anomenat...vaja panda!
També aquí la roca no és el capi i fer un solo a St.Honorat molaketeinclinas. I això li dieu al que comenta al David (foro desnivel) que fer apelillos de V+ és del montón.
Ei gasteu-vos la pasta en una bona corda i que disfruteu!
MBI.
flipo de que animis a animis a la gent a escalar sense corda sent una activitat molt personal. Tu la banalitzes.
I el que servirà a la gent per escriure molts posts suposo que és conya o un manera de parlar però em temo que no.
Doncs sí, com bé dius escalar en “solo” és l’essència de l’escalada. Crec que és evident que, essencialment, escalar consisteix en dur a terme el desig de pujar muntanyes, parets, pedres, roca inexplorada. Tot el demés (natura, amics, estil de vida, esport, etc) ve després. Afortunadament som animals socials, i per tant, és inevitable que hi vinculem altres aspectes. Quan alguna cosa ens apassiona el nostre tarro tendeix a redimensionar-la, tendeix a crear lligams emocionals que assegurin la repetició i per tant, la dosi de benestar neuroquímic corresponent.
Malauradament, un cop apareix el desig, la por i la incertesa afloren (i si caic?), i és llavors quan es perd l’essència, quan hom comença a pensar en crear enginys que minimitzin les caigudes (friends, xapes, ferros, crash-pads, etc), quan hom es preocupa per on col•locar-los deixant de gaudir per uns instant de la progressió natural que la roca et proposa, quan es perd l’essència de l’escalada. Sembla com si a algú li costés reconèixer-ho. Ei! Però no passa res. Cap problema! La realitat és aquesta, i no per això ens hem d’esquinçar els vestits. Collons, és lògic tenir por a caure i a dinyar-la!
No entenc per què la penya es resisteix a assumir el que és evident...no passa res, som humans...tenim por, instint de supervivència...Xatos, s’ha perdut l’essència. I què? O millor dit, la majoria d’escaladors prescindim de l’essència de l’escalada, i què?
Pensa en aquell infant que tot just comença a caminar. El seu instint l’empeny a descobrir allò que el rodeja; creus que deixarà de banda el seu instint, l’essència d’aventurer, per unes simples escales d’esglaons infernals i pendent mortal? Ni de conya! El tio avançarà, i caurà (a no ser que uns braços protectors l’aturin). I si té sort, amb un braç trencat haurà enllestit l’aventura. Però arribarà un dia en que la por i la incertesa el frenaran. L’essència d’aventurer, llavors, quedarà supeditada, s’haurà perdut. Ei! Però cap problema!
Doncs sí, sens dubte el “solo” és la disciplina reina de l’escalada. Per què? Doncs per què és la que necessita una major preparació, tant física com, sobretot, mental. És la disciplina que dur aparellada major dificultat, i per tant, és la reina, el top, allò màxim, diga-li com vulguis.
És curiós, més d’un comença assegurant que a la roca tothom fa el que vol i com vol, per acabar dient que com se t’acut proposar a la penya que facin “solos”, que és molt íntim i perillós...
Dubto que, Oriol, esdevinguis un Imam Yihadista pels que et llegeixen, i forgis nous prosèlits disposats a entregar la seva vida a la causa (“solos” revolution). Ningú decidirà fer un “solo” per les 4 línies que has escrit!
Siguem realistes. Fer “solos” és altament perillós, t’hi va la vida. I què? O ho assumeixes i t’hi llences, o no. Agafar el cotxe per anar a escalar, és perillós, t’hi va la vida. Tot i així ho assumeixes sense pensar-t’ho! Per què? Per què hi estàs acostumat. Des de petit que hi vas. Tothom hi va.
Pots recomanar a la penya que condueixi (“dóna molta lliberta”) i no els pots recomanar que facin “solos”? Collons! Per conduir t’has de prepara, igual que per fer “solos”. A més palmar-la conduint en molts casos no depèn de tu, en canvi palmar-la fent un “solo” depèn de tu en la majoria de casos (punt a favor dels “solos”).
No acabo d’entendre per què els dos o tres que han escrit al teu blogg i que fan “solos” ho viuen com si fos alguna cosa per amagar-se’n: “sempre firmo allò que escric, però avui que he fet públic que faig solos, no ho faré”. O respecto, però no ho entenc. Pots dir que fas 6a, 8c o la Matagalls, però en canvi, com que fer “solos” és tan íntim i personal, m’ho guardo per mi...què passa que fer un 6c no pot ser igual d’íntim i personal? Vinga va!
Pel que entenc, justifiquen el fet de no publicar, esbombar, gravar, comentar que un fa “solos” degut a l’alt grau d’intimitat que suposa fer-los. Que no els hi agrada poder gaudir d’un documental, peli o vídeo d’alguna proesa (o no) alpina? Que no els hi agrada assabentar-se de notícies o informacions relacionades amb l’escalada i l’alpinisme? Doncs és gràcies a que la penya explica, diu, publica, grava les seves experiències (des d’un vessant més o menys professional). Quin mal hi ha a dir “faig solos”? Tant íntim és? M’és que fer l’amor? Més que fotre’t una palla assegut a la cadira mirant porno cibernètic? Més que jeure cagant i llegint el diari del diumenge?
No em posaré les mans al cap per què algú em digui que caga fort els diumenges ni que fa “solos” cada finde...al contrari, pensaré que es un crack ja que cagar fort és un plaer i fer “solos” també.
aquest post m´ha tocat i necessito deixar el meu parer:
"deixem de criticar-nos d´una vegada...alguns grimpem per una rao, d´altres per una altra. L´únic important és superar les nostres necessitats respectant els altres"
si molta gent fes les coses per un mateix no tindriem tants problemes ni debats...penseu-hi, i deixem de fer-los cas.
salut i terapia!
Penso que cada disiplina vinculada a l'escalada necessita d'una mentalitat i es viu integralment segons els principis, compromisos i viovències de cada ú: Un BigWallero li costarà horrors entendra un Bloquero de Xinxetes i un deportiu clàssic de roca entedra a un Deportiu de resina de plafó, etc...
Però Juaaaaa!!! ¿Què voleu que us digui jo?! A mi, personalment, em Fot molt aquest rollo del Solo Integral... !com a Fisio, és clar! ...Si tots i totes li fotessim al solo integral... Tard o d'hora Se m'acaba la feina segur! !Kaput!
jajajaja.
Una abraçada Oriol. (fantàstics articles de debat-reflexió) :)
Publica un comentari a l'entrada