divendres, 4 d’agost de 2017

Article 54 (La crisi dels 114 kg)

Molt pocs escaladors saben què és arribar a la crisi dels 114 kg, jo sóc un dels elegits: 174 cm d'alçada i un índex de massa corporal de 37,5 em situen a la frontera de l'obesitat mòrbida. En aquest moment, quan fa 3 setmanes que estic fent esport pràcticament a diari, reuneixo les poques forces de què disposo per escriure aquest article que no preten res més que marcar un abans i un després en la meva trajectòria com a escalador. Dels 20 als 30 ets ingràvid, dels 30 als 40 vius de renta, però quan arribes als 40 se t'acaba la renta i t'adones que: o et converteixes en un esportista d'èlit o vas directe cap a la mort. El cos no t'obeeix, menges menys, t'engreixes més, sues a la mínima, t'ofegues pujant unes escales i de sobte per encadenar 6a necessites assajar els moviments, gestionar els reposos, baixar pulsacions i controlar els peus com si fos un 8a...He invertit 6 mesos a una mitja de 2/3 dies d'escalada per setmana i he aconseguit fer 6b assajat. Em miro al mirall i no em reconec, si tingués unes estisores retallaria per tot arreu. He arribat a una conclusió, la màxima de les màximes: Mente sana in corpore sanoAquest és el camí de la salvació. Pensava que només era qüestió d'escalar, que només escalant tornaria a ser el d'abans, però no és així, el meu cos s'ha deformat i haig de posar-hi remei i només hi ha una sortida: entrenar. 


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Anims ho conseguirás.👍
Marià

Jaumegrimp ha dit...

Ànims! no és gens fàcil i cal molta constància i patiment.
Però no t'amoïnis pel grau, gaudeix la paret tan sols.

Anònim ha dit...

Hola..em vá impactar el teu text..jo estava igual que tu...ara já peso 100 quilos,espero que estiguis més animat...si vols podem escalar junts...

Anònim ha dit...

Soc en Ramon d'hostalets!