divendres, 4 d’agost de 2017

Article 54 (La crisi dels 114 kg)

Molt pocs escaladors saben què és arribar a la crisi dels 114 kg, jo sóc un dels elegits: 174 cm d'alçada i un índex de massa corporal de 37,5 em situen a la frontera de l'obesitat mòrbida. En aquest moment, quan fa 3 setmanes que estic fent esport pràcticament a diari, reuneixo les poques forces de què disposo per escriure aquest article que no preten res més que marcar un abans i un després en la meva trajectòria com a escalador. Dels 20 als 30 ets ingràvid, dels 30 als 40 vius de renta, però quan arribes als 40 se t'acaba la renta i t'adones que: o et converteixes en un esportista d'èlit o vas directe cap a la mort. El cos no t'obeeix, menges menys, t'engreixes més, sues a la mínima, t'ofegues pujant unes escales i de sobte per encadenar 6a necessites assajar els moviments, gestionar els reposos, baixar pulsacions i controlar els peus com si fos un 8a...He invertit 6 mesos a una mitja de 2/3 dies d'escalada per setmana i he aconseguit fer 6b assajat. Em miro al mirall i no em reconec, si tingués unes estisores retallaria per tot arreu. He arribat a una conclusió, la màxima de les màximes: Mente sana in corpore sanoAquest és el camí de la salvació. Pensava que només era qüestió d'escalar, que només escalant tornaria a ser el d'abans, però no és així, el meu cos s'ha deformat i haig de posar-hi remei i només hi ha una sortida: entrenar. 


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Anims ho conseguirás.👍
Marià

Jaumegrimp ha dit...

Ànims! no és gens fàcil i cal molta constància i patiment.
Però no t'amoïnis pel grau, gaudeix la paret tan sols.