"Els posts no et deixen veure el blog"
Aquest blog des del seu inici ha seguit un fil conductor i es pot llegir com un llibre des del principi al final. A través dels seus articles faràs un recorregut al llarg de la història de l'escalada i l'alpinsime des dels seus origens fins a dia d'avui. Tots aquests artícles van acompanyats de reflexions i especialment, és en els últims posts on desapareix la part històrica (ja explicada) per donar pas a la reflexió. En els últims articles m'he dedicat a plantejar-me el significat del concepte "escalada" i, sota el meu criteri, sent fidel a la història, he intentat trobar-li una disciplina que el representi en la seva màxima expressió. Aquesta disciplina, la disciplina reina, està definida a l'article anterior, el 41.
Arribats a aquest punt, podem concloure que:
"L'escalada ha mort"
El concepte "escalada" existeix, però ningú la pot practicar perquè és massa genèric. M'explico, fent una analogia ràpida segur que alguna vegada heu o us han formulat la pregunta: Tu escales? Doncs bé, per mi, és tant estúpida com preguntar-li a algú: Tu jugues a pilota? La resposta no ens aportarà informació: "No" o "Sí". Però "sí" a què? A Golf? Tenis? Ping Pong? Baseball? (aquestes serien les disciplines en què li dones amb un bastó o similar a la pilota) Basquet? Handbol? Waterpolo? (disciplines en què agafes la pilota amb les mans) Futbol? (amb els peus com ja deveu saber) Rugby? (mans i peus!) Billar (amb bastó i varies pilotes!!)...
Ergo "jugar a pilota" és un concepte massa ampli per definir res concret. Engloba massa coses! Per tant ha arribat l'hora de reconèixer que no practiquem un sol esport anomenat escalada sinó que en practiquem d'altres que tenen el seu propi nom: Boulder, Esportiva, Tradicional, Esportiva de varis llargs, Clàssica o Solo Integral... (deixant l'alpinisme i l'artificial de banda que ja és prou complicada la cosa)
Pots pensar, ja està separat. Tens raó. Però el problema rau en pensar tot és escalada, que tot és el mateix, que si, per exemple, fas boulder, estàs preparat per fer tradicional o viceversa. És un error pensar-ho doncs no necessites ni el mateix entrenament, ni el mateix material, ni la mateixa preparació mental, ni la mateixa tècnica, ni funciona amb la mateixa graduació... No es pot comparar. Són esports diferents tot i que tots es juguen amb pilota (en el cas de l'escalada amb peus de gat i magnesi).
Per tant deixarem de ser escaladors i passarem a ser el que som: freekies, bloqueros, clàssics, tradicionals o bojos (solo integral)...
I només es pot denominar escalador aquell qui practi totes les disciplines (afegint-hi l'artificial!) i amb dignitat!
I si practiques dues disciplines amb solvència?? Combo!! Bloc+Esportiva!! Doncs no sé, ens haurem d'inventar un nom: Dificultat!!??
No us sembla? És una mica el que passa amb la federació, que no és d'escalada és d'excursionisme! I engloba: alpinisme, esquí de muntanya, senderisme, excursionisme, escalada, vies ferrades, bla bla bla...
Ja sé que mola dir que sóc escalador, però si només sóc un freekie... què hi farem!
17 comentaris:
Si és necessari posar-li nom a les coses perquè siguin més entenedores, doncs suposo que la teva reflexió té sentit. Jo la respecto, posa'm l'etiqueta del grup al qual pertanyo, però jo no la necessito per identificar-me ni en l'escalada ni en res, les coses són com un les sent i sovint els altres no les entenen com tu, per tant, una mica, tant és com les vulguin definir els altres. Però estic d'acord que el llenguatge és una eina precisa que facilita que ens poguem entendre.
L'escalada va morir en el moment que van apareixer els parabolts!
Molt categòric tot plegat. Les categories no tenen una genealogia plana precisament. La comparació dels esports de pilota... una mica a l'atzar.
Més que dir que l'escalada ha mort, jo diria que l'escalada s'ha especialitzat... o potser això que tu deixes fora, anomenat alpinisme, engloba totes les especialitats.
Un escalador.
Doncs a mí m´ha semblat una molt bona comparació escalada/pilota i, des de el meu pobre punt de vista, un dels millors posts.
Tot i que no comperteixo les idees de l´escriptor defensant aferrissadament l´escalada neta, solos, trad, etc però les accepto per a mí l´escalada ha evolucionat.
Un altre escalador
Cert. Segurament estem dient el mateix. Amb paraules diferents.
L'alpinisme és la mare de tot...
Un sofista.
Oriol
mmm..de pessimistes el món n'és plè!
NO sé si és un bon epitafi...de fet, PERQUÈ HA MORT?
Realment crecq ue si ajuntem BLOC,ESPORTIVA, ARTIFO, TRAD i ALPINISME, surt simplement un destil.lat brutal, que és la "tendència" màxima que s'esta practicant de manera més radical...apurar en lliure vies, a mort, i a l'alçada que sigui...
CREC QUE QUASI podria dirq ue he practicat totes les especialitats per separat, però elq ue realment implica un pas més enllà és DETILAR la unió de totes, aprofitant el millor que ténen.
En poques setmanes una cordada ha destil.lat 30 anys de historia extrema a Montserrat, sense fer massa soroll i pulveritzant horaris, graus i estils...A MORT a totes les vies que la inemnsa majoria he vist de s de sota, tastat o sofert...i ells xiulant!
NO passa res, això és escalada de veritat...hi ha lligues, aficionats o qui s¡ho mira i simplement divaga...en cert aspecte escaladors en som tots...però alguns més que altres ( fent un símil a la frase que resava damunt del cobert a la Granja de l'ORWELL)
Eo Uri, això que exposes em fa vindre a la memòria un article del Lito Tejada Flores a la revista Ascent-67 ?, que es deia THE GAMES CLIMBERS PLAY.
Hi ha molts jocs amb el mateix denominador comú, la roca.
Al moment que hom decideix deixar el joc per fer-ho esport, apareix la mort de l’escalada.
Jugues i et sents viu, o escales sentint-te mort.
Ei Cesc!
Ara feia temps que no et sentia!
Mmmmm, per mi l'escalada no és un esport i, evidentment, tampoc un joc, ni un estil de vida (això està molt sobat...). Crec, sincerament que l'escalada és un desafiament a la mort. Totes les disciplines que no voregin aquest abisme no mereixen ser englobades dins d'aquest mot. Com tu dius són esports i jocs. I la gent practica esport o juga perquè saben que estan morts... Escalar t'hauria de fer sentir viu perquè burles la mort... Però ja no és així, ara ja és un joc, un esport,... (amb excepció d'algunes disciplines).
Oriol.
Carai,que profund tot plegat!
Cal tanta etiqueta? si et puges a una pedra,ets escalador...desafiant la mort o fent tsunamis amb mil crashpads o lligat a una corda,depèn de cadascú. Deixem que cadascú faci el que li sembla,és una de les gràcies de l'escalada...la falta de jutges(tot i que alguns creguin que ho son.
Escalant cadascú es posa al seu lloc,ho fas per a tu i per a ningú més....si més no així hauria de ser,penso.
Jordi, valetudo???
Sikar pedres a les vies ja establertes, posar més seguros a les vies clàssiques dels ja existens, posar parabolts on no faria fatla, foragitar els ocells per un simple encadenament, cremar 50 litres de gasoil per anar a cridar enmig de la natura, canviar els noms de les agulles...
Que cadascú faci el que vulgui?? Així arribarem molt lluny!!
NO SI VAL TOT!! LA LLIBERTAT DE L'HOME S'ACABA ON COMENÇA LA NATURA.
Som uns putus egoistes promotors urbanístics de l'entorn natural a través de l'escalada morta...
HARMONY
Oriol.
Hola Oriol, s'han dit moltes coses en el debat, però una m'ha semblat prou encertada: "escalant cada un es posa al seu lloc" jo diria més l'escalada posa a cada un al seu lloc, la paret mana.
No comparteixo això de: Escalar t'haurioa de fer sentir viu perquè burles la mort...escalar no és una ruleta russa, no és circular fent carreres per una comarcal...és molt més. Hi ha risc sí, però no burla a la mort, hi a exposició, la que un vulgui assumir, i hi ha molta responsabilitat personal.
Escalada és respecte, a un mateix i a l'entorn, això és l'escalada per mí.
Collons, ja s'ha entès! Dins d'una ètica lògica, sense sikar, ni posar seguros,... Em referia a l'estil! Va, no tanta filosofia...
Bona JAume! Escalar no només és el simple plaer del risc ja que seria molt avorrit, és alguna cosa més. Et permet entendre el món, què fem aquí, de on venim i cap a on anem, estudiar la gent de manera profunda, mirar la història de la teva vida i entendre totes aquelles coses que abans no havíem entès.
Black triangle is not a bitch, she only needs experiences. You could meet her the darkside of the moon.
Sempre m'ha semblat que hi ha gent que vol haver fet tal via, i gent vol escalar la mateixa via.
Mentre quedin escaladors que vulguin escalar les vies i no haver-les fet, crec que l'escalada seguirà viva.
Quan ja no sigui així, quan sigui més consumir una activitat més que no pas fer-la, el títol de l'article serà vigent.
Dr. Black Eyes, et manca una preposició.
Jordi. Gracies per la correcció.... I used to be in a permanent brain damage!
See you on the darkside of the moon. There we will find the health mental care we need.
Si al propietari del blog no li fa res i al Dr. Black Eyes tampoc, "used to be" implica que el que feies ja no ho fas, com ara: I used to smoke but now I don't. O per fer bullir l'olla una mica, I used to be a climber but now I'm just a boulderer.
I ho barreges amb "permanent", confonent una mica el significat, almenys a nivell temporal.
I a l'última frase hem de canviar l'ordre de l'adjunt i del complement. Seria mental health care. Fixa't que si canviem mental per, per exemple, public or good, la frase encara té sentit. Si ho fem amb el teu ordre ja no en té.
Perdoneu, és deformació professional.
Si a la cara fosca de la lluna també s'hi escala, segur que ens hi trobarem!
Gràcies de nou per la correcció però la primera està bé, en canvi la segona tens raó és un error. Però ja que hi som et recomano no perdre el temps intentant corregir a la gent, que no tenim remei, estem preparats per autoenganyar-nos per mantenir la millor genètica, per tant en el fons no reconeixerem o li traurem importància a l'error sense aprendre res. Per tant no et corregiré la teva visió de la vida tu mateix ja saps que has de fer.
I used to be a climber but now I do blue routes.
Publica un comentari a l'entrada