La disciplina reina de l'escalada és aquella que es practica obrint via, a vista, sense cordes i sol. Sense informació prèvia i sense marge per l'error. És la disciplina reina perquè és la menys explorada i és la menys explorada perquè és la més difícil.
Si vols saber realment quins són els teus límits, si vols conèixe't de veritat, si vols medir-te cara a cara amb la muntanya; deixa't seduir per la seva bellesa. Mira-la, fita-la i ressegueix una i una altra vegada aquella línia tant lògica, tant simple, tant bella...
Fes-ho i no necessitaràs explicar-ho, ni posar-hi grau, ni deixar cap rastre,... Aquella experiència quedarà grabada per sempre a la teva memòria...
Llavors sabràs que has estat escalant...
Llavors sabràs que tot el demés són plaers simples.
17 comentaris:
Cullons,
Doncs quina fustració.
Així doncs, la meva vida a la vertical esta plena de plaers simples.
Quin simple de paio que estic fet.
Però ben mirat, estic viu
Gat
Ostia, que passa?. No entenc res de res.
Aquest blog en que s´està convertint?
Ep que potser dec ser jo que sóc intel-ligent.
Segons això hem d´anar tots a un suicidi col-lectiu?.
Que ho fas tú, sr del blog això que "pregones"?.
Entre trads, solos, bloqueros i qualsevol variant de l´escalada estiu TOTS tocats de l´ala.
Home, per trovar-te a tu mateix potser no compensa la perdua que pots tindre, hi han de disciplines més extremes que molts dels que practiquen "solos"no se atreveixen a fer:el coneixament personal d'un mateix per exemple.Jo crec que n'hi han molts mites infantils al voltan de l'escalada que al cap i a la fi només és quelcom tan normal com anan fem el dia a dia amb la familia...per cert, això si és un "solo integral"
anonim, limita't a interpretar. Sovint la provocacio es una de les eines emprades per fer reflexionar...si piques tant aviat l esquer anem malament!
La puresa es utopia, pero calen models per no creure'ns perfectes mai!
si ho prefereixes discutim sobre si l bloc es suicida o no...(i que consta qie l poses tu al mateix sac...).
Ei! Jo sòc l'últim anònim i el bloc sempre m'ha semblat molt interessant...M'agraden les opinions que hi genera!!!
És la disciplina en què l'home/dona s'adapta a la muntanya i no al revés...
La disciplina on tothom faria el que és capaç...
La disciplina més natural, ètica i lògica.
Sr. Lobo.
PD: Dur una família si que és un bon solo!!
Potser sí que l'ideal és en això, l'Utopia...però aquesta disciplina que dius, grimpar vaja, té tants matisos com vulguis i per mí no hi ha una disciplina reina, hi ha escaladors i escaladores amb totes les seves misèries i virtuds, tots respectables.
Jo ho he fet i no n'he parlat mai. Ho he fet per mi.
No sé què faré si mai algú carda dos mil parabolts de coloraines en una de les meves paranoies.
Algú va obrir, posteriorment a mi, però desde de baix, una paranoia que ja havia fet. Respecto l'estil i em sembla molt bé.
Viu i deixa viure.
Bon post!
També és la més egoista.
Perquè el més egoísta Víctor?
Oriol.
Eo !!! doncs, aquest finde he catat un pel la sensació del post i ha estat genial, molt, massa, de fet, tinc encara el que vaig sentir moooolt a prop. Vam anar a una zona de bloc de grau mig però de plaques molt altes, parets verticals molt motivadores. Realment quan et mous en el teu grau, quan vas sobre segur, vull dir que et sents cómode escalant i veus que estàs disfrutant, la confiança que tens en tu és tant gran que saps que no fallàràs i així va ser. Podíen haver estat més metres i el resultat hauria estat el mateix, estic convençuda.
Ja que només et falta pelar-te-la amb una foto teva quan arribis a dalt!
Aquesta disciplina que anomenes és la que més experiència demana, i on tots els escaladors experimentats és poden esplaiar com gorrins en el fang, sense arribar a arriscar ni un mil·límetre, mentre els espectadors novells es queden perplexes observant la inexistent proesa. Si ho mires objectivament només estàs fent una defensa a les teves capacitats i protegint-te de les teves debilitats. Clar que no té categoria, perquè no pot ser la part important ja que seria un suïcidi obrir via, sense corda a una via de molta dificultat.
Per tant sempre escombrant cap a la auto-protecció del teu ego.
Màquina!
Experiència? Proesa? Risc? Suïcidi?
T'has llegit el post?
Els blocs no et deixen veure el Pedraforca amic Rosique.
Sr.Lobo.
No, l'has llegit tu. No és més ric el que més té, sinó el menys necessita. El moviment és la disciplina reina de l'escalada.
http://www.girlsbcn.es/escorts_barcelona.htm
Víctor,
Tot i que mai no he mirat fotos i encara menys he fet el que has dit quan he estat en un cim, et recomanaria que si tens necessitat de fer-ho no ho facis de cara al vent. No siguis egoista.
Vane,
M'ha agradat la teva explicació del que vas sentir.
Segueix, però amb seny.
Anònim ... hola, sip sempre estic concentrada quan escalo (de ment freda fins i tot) i la nit abans descanso bé. Doncs saps? Aquell dia el Belmonte va dir-me quelcom que em va emocionar.
Publica un comentari a l'entrada