Diuen que crisi en xinès vol dir canvi, oportunitat...
Llegeixo admirat i després il.lusionat un article sobre dos joves alpinistes: Jason Kruk i Hayden Kennedy. Se'm dibuixa un somriure als llavis. Al final semblarà que això de la consciència global existirà... Resulta que aquests dos joves alpinsites han escalat el Cerro Torre "per la ruta del Compresor" sense utilitzar els burils que hi ha. En "bon estil", no en estil net estrictament. Dels 400 anclatges n'han utilitzat 5. Una bona reducció. La controversia ha vingut quan han passat de les paraules als fets i han eliminat 125 burils dels que va posar Maestri. Als anys 70 la via del compresor ja era una via factible en un "bon estil" i tot i així Maestri va robar el somni de molts escaladors. Portant-ho al límit, fer el Cerro Torre es reduia a esperar la finestra de bon temps per pujar per la Ferrata Maestri. Quin millor lloc que el Cerro Torre per canviar la història, perquè les coses s'inverteixin i agafin el sentit contrari al que duiem fins ara i enlloc d'adaptar la muntanya a nosaltres necessitats comencem a adaptar-nos nosaltres a la muntanya. L'article porta una frase d'en Zack Smith:
"Com a societat hem eliminat altres errors com el mur de Berlin. La història no s'atura. La història està succeïnt ara mateix. Tant de bò els claus siguin història algún dia!"
Si algú es pensava que això anava de tenir diners i temps sembla que se li està acabant el temps i que els diners no li serviran per res...Les cordes fixes desapareixeran i ja no et durant fins al cim, les expansions deixeran d'estar cada metre i mig, coleccionar noms de muntanyes i vies tornarà a tenir el prestigi perdut.
Si ha arribat el canvi, si ha arribat la crisi... benvinguda sigui.
Digues el que penses, fes el que creus, deixa de seguir el ramat, sigues autèntic, perda't, queda't sol, busca't, troba't, decideix quina ha de ser la teva acció per millorar l'entorn i la societat en la que vius, tira la teva pedra, ja fa temps que ens estan apedregant...
Posa't "Changes" de David Bowie i torna't a llegir aquestes ratlles... si tens temps esclar...
12 comentaris:
tranki tu no piaves que vas estar a la maestri? i noseque del vent i que dels tres que ereu a un li va agafar un atac de pànic?
doncs tu sabràs si era o no una ferrata
o tot ho vas somiar i ja no saps si és o no veritat
Calderon de la Barca
Calderó anònim, i que té que veure això amb el tema? la veritat que tot això és molt delicat i un tema de sensibilitats a flor de pell....penso que l'acció de "neteja" hauria d'haber estat més treballada i parlada amb els locals, i no imposar la nostra ètica, la d'en Maestri va ser-ne una altra de molt diferent, errònia, però la seva, penso que el fet de desmuntar-li la via és molt arbitrari i ens posa en un terreny molt perillós...molt millor haber parlat abans, haber consensuat el tema, ja que podem entrar en una espiral de reequipaments encara pitjor que el que hi havia i en sortirà perdent la roca.
És la meva humil opinió.
Cada vegada estic més convençut de que sortir d´aquest món va ser el millor.
Ara equipo, ara ho trec, si no fas solo ets un merda, l´escalada neta, la bruta, el bloc, el psicobloc, en tranki piant i no s´enten ni papa del que diu.........
Que cadascu fagi el que vulgui cony.
Si vol desequipar que ho fagi i si l´hi trencan la cara allà ell.
No importa el què, sinó com. No importa que vas assolir, sinó quin camí vas agafar. Tot plegat ha estat un gran error humà, com sempre! Sempre assolim els reptes pensant en la superació pròpia, comparació o superar la natura sense pensar les conseqüències. Volem esquiar doncs omplim la muntanya de ferro, volem fer un 8000 doncs d’escales d’alumini. Pensem que estem fent amb aquest planeta, realment la nostra intel•ligència serveix de alguna cosa? Pensem si, però pensem malament, creiem que som llestos mentre ho fem malbé tot. No hem estat capaços parar el mal ús que fem de la natura fins que ella mateixa ens esta ensenyant, amb la crisi, que necessitem un canvi, un canvi com a espècie. Sempre intentant descobrir d’on venim i cap a on anem però mai pensem con estem fent aquest camí. La resposta de tot està en aquest camí. Clean climbing!
Ok,Dr.Black, realment creus que el personal de peu pot parar alguna cosa?. Els que meneguen els diners o en tenen volen que tú i tots gastem i consumim, per tant omplim de ferro les muntanyes, tallem arbres etc.
Jo em limito a utilitzar el que em donen si tingués una sola pista per esquiar potser no hi aniria però com que no és així endavant amb el que hi ha.
I no tinc mala consciència per fer-ho, ho sento, repeteixo, utilitzo el que em donen i ni tú ni jo, crec que som capaços de aturar-ho.
Val la pena llegir-ho: http://desnivel.com/alpinismo/cerro-torre-sebastian-de-la-cruz-a-favor-de-la-retirada-de-los-clavos-de-maestri
Amb l'assunto màquines i burils -o espits, o parabols- o com en digueu, llegiu el darrer article de l'Armand Ballart a Desnivel. Veig que aquí utilitzeu el terme "ferrata" com fa ell i com penso jo.
Pels que vulguin seguir aprofundint. S'ha de voler llegir, però és lògica, saviesa i experiència en estat pur: http://desnivel.com/alpinismo/colin-haley-me-entristecen-las-criticas-a-hayden-y-jason-por-su-acto-altruista
Si reflexionessim més sobre les repercussions dels nostres actes obraríem diferent, però es aquesta manera programada que tenim de fer i que sovint té tantes repercussions. Benvingut sigui el pensament alternatiu i ampliar la mirada per buscar altres maneres de fer; començant per sortir més sovint de la nostra zona de confort.
VAne, el que tu entens per SORTIR de la "TEVA" zona de confort per qualsevol altre pot ser un simple passeig...o al contrari.
¿Ho hem de fer tots?¿Fins a quin límit?¿I perquè, realment?
El que és AMPLIAR LA MIRADA, en realitat és no veure més enllà del que un considera EL QUE HA DE SER i quan es veu que canvia el món o les regles del joc ( i especiament ell en queda fora per capacitats i simplement competències) protesta i trenca la baralla.
Fa 100 anys els doctes del actual purisme els haurien fotut al foc per pallassos i heretges. I de la mateixa manera ells ara van d'inquisidors i de jutges del que és bo o dolent.
El compromís és personal, i la ètics una mica menys...però el mateix debat és, en sí, reaccionari i inquisidor. L'escalada no és un esport, si´nó una manera de veure i enfocar la vida amb un epicentre basic que és la muntanya.
Qui decideix com enfocar la vida i fins on ha d'actuar en ella cadascú? creus que posar limitacions a això és OBRIR LA MENT o tenir un pensament ALTERNATIU?
Vinga dona, que no et prenguin el pel els vells inquisidors quetu en això encara estas verge i pots apendre molt...allibera't de veritat i fes el que et sembli, evoluciona ( com tots han fet) amb els teus errors i si tens qeulcom dins del cap i a sobre sobrevius tu mateixa veuràs què esta bé i que no...per pura lògica...
Exacte !!! Tothom no és igual i el que per uns és complicat per altres no ho és tant o gens, amb això rau la diversitat. Cadascú és fruit de la seva genètica i de les seves experiències. Ho hem de fer tots? Tots aquells que vulguin créixer i superar-se evidentment! és una manera de progressar i conèixer on estan els teus límits. Cert, el compromís és personal: amb un mateix, amb els altres, amb l'entorn, amb la feina, amb la parella, els amics ... tu decideixes la teva implicació amb el món interactuant. L'escalada ... suposo que per cadascun és algo diferent perquè tothom no viu igual el fanatisme. Jo sé que és per mi l'escalada i que ningú me la tregui.
Obrir la ment per mi és enfrontar-te a tot allò que et costa i buscar la teva felicitat (no la dels altres que és sovint el que faig jo)
T'agraeixo el consell de l'alliberació autèntica, molt em temo que masses prejudicis i alguns errors de fàbrica fan que em costi molt trencar amb alguns principis i evolucionar cap a la meva felicitat autèntica (encara tinc massa present l'altre abans que a mi mateixa). Sé que em queda molt camí de treball, sobretot amb l'error, no em permeto equivocar-me!!!!
Bé, continuem parlant FUN.
Publica un comentari a l'entrada