dilluns, 23 de gener de 2012

Article 37 (Escalada Artificial)

Llegia l'altre dia, tot sorprès, que "hi ha dos valors sense els quals la vida humana seria impensable: la llibertat i la seguretat; i que reconciliar-los és impossible. És a dir, a més llibertat menys seguretat, i, a més seguretat menys llibertat. En la societat, la conquesta de les llibertats ens porta a una gran quantitat de riscos i incerteses, i això a desitjar la seguretat. Però un cop aconseguim la seguretat: que no ens atraquin pel carrer, que ens curin quan estem malalts, etc. Ens tornem dependents i subordinats, això ens fa patir i evolucionar cap a una major llibertat".

Sembla que en el món de l'escalada passa més o menys el mateix. És impossible conciliar llibertat i seguretat. Fins a llegir aquestes línies jo tenia entès que l'escalada lliure era aquella en què s'assoleix el cim progressant només agafant-nos amb mans i peus a la roca. Però si som fidels a la definició d'en Zygmunt (l'autor del text entre comes) la llibertat comporta grans dosis de risc i incertesa. Per tant una escalada segura mai serà lliure, serà... artificial. Perquè això si que ho sabem tots, en el món de l'escalada, el contrari d'escalar en lliure és escalar en artificial.

Qui ho havia de dir, ara resulta que tota escalada segura és escalada artificial!

Ja tenia raó en Jan Pol Belmondo un dia al peu de la paret gran quan va dir: "Esto? esto es escalada artificial!"

7 comentaris:

Víctor ha dit...

Bon post!
Pensant en la corda com un elements de simple seguretat mai pots ser lliure si vas lligat, és una contradicció. Imagineu on estarien els límits sense l'existència de la corda o expansions o els diferents elements de seguretat. No violaríem les parets amb tanta facilitat i l’escalada seria risc pur, essència de llibertat infinita!
Sí, amb tantes seguretats va perdent poc a poc la gràcia convertint-se en un joc per a nens i tots los públics.

Jordo ha dit...

Discrepo, el risc és la gràcia de l'escalada? Perd la gràcia fer-ho amb seguretat?

Víctor ha dit...

Jo crec que el que es tracta és de no estancar-se a les zones de seguretat de cadascú, per no morir en repeticions o itineraris que no et possin sufucientment a prova i deixar de sentir-te viu. A les parets està ple de gent que realment estan morts en vida, només buscant la distracció que els produeix una activitat repetitiva i sense cap alicient. La no superació dels límits, la no evolució, la monotonia és la mort de l'escalador en vida.

Salut!

Anònim ha dit...

Crec que no cal superar els límits, en la majoria dels casos.
Per aquesta mateixa regla si fas BTT has d´acabar fent BTT extrem?
Si fas esquí has d´acabar fent freeride o saltant de qualsevol pic i sortint de la "seguretat" de les pistes?
Dona la sensació que en el mon de l´escalada si no es fa el màxim nivell o el màxim compromís estàs mal vist.

Bullarolas ha dit...

Una palla mental absolutament genial. Llibertat obssessionat en no fer-te mal si caus? Llibertat, lligat amb una corda?

genial.. però una palla mental. Impossible aplicar-ho a un debat racional ;)

Manuel Punsola i Mitjans ha dit...

Nois, no us capfiqueu, tan sols llegiu la primera ratlla del bloc
"Es pujar les muntanyes..." i la llibertat, es fer-ho com et sembli millor a tu, i respecte a l'altre que ho fa diferent.
¿Artificial/seguretat/lliure/pillar-se/estreps/sol/acompanyat d'una titi (o d'un titi)/?

Nois, no us capfiqueu i pujeu dalt de la muntanya, d'un turonet i si avui no hi ha temps, mireu la posta des d'un prat...(sol o acompanyat) i deixeu que tot-hom o fagi com vulgui. Sigueu feliços.

Víctor ha dit...

Manel tens tota la raó "Es pujar muntanyes" com també em de deixar que l'escalada evolucioni.

Anònim totalment d'acord, em volia referir al límit, no com el màxim nivell o extrem, sinó com el límit de cadascú que pot ser 6a i 2-3m de compromís per exemple.

Salut!