Quan internet anava amb el modem i feia aquell sorollet, ningú tenia blog. Llavors era habitual que en els bars o restaurants propers als sectors o parets d'escalada hi hagués el famós "llibre de piades". Allí, al finalitzar la jornada, els escaladors hi escrivien què havien escalat. Fins aquí tot bé. Tenim el verb: "piar"; tenim el substantiu: "piada" i tenim el "piante" (el subjecte) que es dona la paradoxa que és tot aquell que pia en un llibre de piades coses que NO són veritat. Els escaladors escriuen i els mentiders pien. És el que avui en dia el saber popular del món dels blogs ha definit tant bé amb la frase feta: "Cuando no me ves hago 8b's y cuando tu estás hago V+". Vaja, un piante. Què porta una persona/escalador a dir que ha fet una cosa que no ha fet? La gràcia de l'escalada és la superació personal i la satisfacció que això dona. Com és que hi ha tanta gent que prefereix dir una mentida abans que tenir un repte? Tenim per exemple el cas de la coreana Oh Eun-sun que va mentir alhora de pujar el Kangxenjunga, tenim el cas d'un paio que no recordo el nom però anava al rebuf del Sharma i companyia encadenant tot el que ells encadenaven i estava a dalt de tot del 8a.nu però ningú el coneixia. També tenim el cas de la Chilam Balam, quan el màxim grau era 9a, va i apareix el Bernabé i diu que va fer un 9b+, Tomo Cesen era crac amb això (No siesta en solitari, Wall of shadows, Sur del Lhotse, totes en solitari és clar)... Inclús els EE.UU diuen que han anat a la lluna però... Stanley Cubrick va afirmar haver treballat en el rodatge d'aquestes imatges suposadament sobre la lluna.
Abans es clavaven banderes als cims per deixar-hi constància o hi havia llibres de registre on hi podies escriure el teu nom, data i via. Clar que llavors ja es podia mentir pujant per la normal del Cavall i apuntar que havies fet la Puigmal...
Qui/què ho podreix tot? Els diners? La fama? Els sponsors? Les revistes? El públic amb ganes de veure'n una de més grossa? L'ego?
Perquè mentim? Perquè ens autoenganyem? O perquè ho fan els que ho fan?
Foto: Milli Vanilli eren un grup de música que van guanyar un grami a millor artista revelació. Però l'autèntica revelació va ser descobrir que no cantaven ells. Ja ho diu la meva àvia: "s'atrapa abans un mentider que un coix".
16 comentaris:
hosti! i jo que em pensava que el piante era el que feia piades, normalment vertaderes!
L'altre el deixava com a mentider... encara que als llibres de piades de bars i refus no n'hi havia massa, no?
per què inventar-te que has repetit l'Anaconda si tampoc aniràs enlloc l'hagis o no l'hagis fet?
Per mi les boles van lligades a viure del tema. Si necessites els calers de la marca o la revista.. tens més pressió afegida..
El que s'inventi gestes per no res té un problema bàsicament amb ell mateix, no?
El que s'inventi gestes per no res té un problema bàsicament amb ell mateix, no?
Totalment d'acord!
ANONIM.
Totalment d'acord amb Bullaroles, encara que facis la millor gesta no porta enlloc quan la fas, ja has arribat és el final i pot ser moltes vegades inclús frustrant, aquella sensació doble quan s'acaba un viatge.
Gaudeix del camí la gesta només és el final, vol dir que aquell viatge s'ha acabat.
No expliquis el final del viatge ja tothom el coneix abans de començar. Pots compartir les raons, el camí i el coneixement adquirit.
El meu sponsor és Jordi Reformes S.L. i com que no entén de graus, li passa com als meus pares que és igual que li diguis 6A que 8B no cal mentir.
PePe Rubalcaba (Guini)
PD: Si ho pies t'exposes a totes les ments sospitoses ;-)
Cuando me ves.....cuando no me ves?
No totes les retines són dignes de veure totes les gestes. A vegades les gravacions poden portar gestes meravelloses a ulls indesitjables que les poden convertir en vertaderes aberracions!
Black eyes!
PD: Proposo assignar a un notari que doni fe de tot o ho podria fer la XESCA (Francisca) homologar els encadenes .......upppps!
Si que hi han mentides lligades a una portada d´un "Chápame Delux" o sponsors que t´apreten... Però no cal arrivar a aquest nivells per veure piantes (que jo tb pensava que eren els que simplement piaven!).
És molt trist però ben mirat fa més llàstima que un altre cosa, doncs això no és res més que infelicitat a la màxima exponéncia i la certesa de no saber disfrutar d´una cosa molt més senzilla que t´hauria de portar pel camí contrari.
Gestes, proesses, va, fotem-hi Catalunya..., va, fotem-hi els collons, va fotem-hi el tros de milhomes que voleu fer veure que sou..., o el més guay, o el més gurú, cal obrir vies, cal fer grau...
Joder, però si l'únic grau veritable és el de les cervesses. Còrrer és de covards. Entrenar-se de mariquites...
Entre les cervesses que fan correr l'imaginació i oblidar el veritable patiment , que NO veig que ningú confessi i tanta cocacola light que fa que el grau i la dieta siguin el que son. Si et fa falta que els altres sàpiguen lo que fas i ets malament. Si ho fes amb afany d'exploració , superació, pos bé. Lo otro porta el que discutim, qui no vulgui pols que no vagi a l'era...
Crec que com a mediocre i inepte no cal que m'amagui rera cap antonio, vull dir anonim... quina mala folla , no?
Tots els que escalem, millor o pitjor, ens hem topat alguna vegada amb aquest personatge tan odiós anomenat "piante". El que la majoria d'escaladors no saben és que el "piantisme" és en si una patologia que per desgràcia afecta a algunes persones i que es desenvolupa durant els primers estadis de vida de l'escalador obsessionat amb el grau i amb problemes d'autoestima.
Està contemplat com una branca del que vulgarment s'anomena "mentider compulsiu", i es podria definir com una malaltia mental.
Durant les primeres etapes de la malaltia, el piante menteix, com a part d'un joc que l'engresca i l'excita i el fa sentir millor. De mica en mica, la necessitat de sentir-se més i més "important" fa que passi de mentir esporàdicament a fer-ho d'una manera més compulsiva, tot i que encara procura que la "piada" estigui suficientment elavorada perquè sigui creïble. Però arribada la fase crònica i més evolucionada de la malaltia, el piante, es desvincula de la realitat i perd tot contacte amb la coherència i la decència, engendrant fantasies cada cop més inverossímils i rídicules, i deixant-se en evidència a ell i als qui l'envolten i que l'han d'aguantar. A partir d'aquest moment la vida del piante esdevé un deliri, que en escasses ocasions, i només sota dures i perllongades teràpies pot arribar a ser reversible.
En fi, no és que trenqui una llança en favor d'quest col.lectiu, però si voldria sensibilitzar a la resta de persones assenyades que valorin l'estat real de la tragèdia i que si han de criticar mai a un piante ho facin amb una mica d'elegància o si més no amb mà esquerra, doncs estan davant d'una persona que ha embogit.
Salut(mental i espiritual)
Jo sé d'un "piante", i aquest no està en fase crònica sino terminal, que penja videos de bloc, on just en el moment del pas dur, i perquè no es vegi que cau, sempre fa un primer pla de la mà, i després torna a un pla general, i fa que segueix el bloc tan alegrement. Almenys podria tenir la decència de fer un curset d'efectes especials, jo personalment quasibé ho trobo una falta de respecte.
Fent aquestes coses passa de ser un mediocre a ser un pallasso.
Ho sento però algú ho havia de dir!
Podries fer un especial Jordi Tosas ...
DR.FRED
Ningú ha tingut mai la sensació que la ona que l'arrosegava l'ha anat avançant i ell comença a perdre força?
Ningú a tingut la sensaciñó que necessita integrar-se en un col.lectiu elitista que no l'accepta a no ser que doni la talla?
Ningú ha observat com aquelles a qui desitja tant sols es fixen en el mascle dominant que més escala?
Ningú ha sentiot mai ladecepció de cveure que TOTA la resta por arribar on ell no arriba?
Ningú ha sentit mai elo vertígen de l'emotivitat que significa haver assolit quelcom grandiós? I elpanic de caure d'aquell tron?
Ningú ha experimentat mai la sensació de ser el més desitjat i gran amant, i que de sobte ni se li aixequi i les mirades deixen irremissiblement de fixar-se en ell???
NIngú ha patit el desig de fer una cosa i no tenir recursos poer fer-la a no ser que es vengui al diable???
Black eyes, black minds...Gollum...mi tesoro...
per bé o per mal, cada dia el món és més global, més obert...
Tant lamentable és haver de filmar elpolvo per afirmar el clau com haver de dir a tothom que l'has fet...
A qui li importa el clau si no a tu i a el receptor/a?
Stem tots sonats...
No m'hi capfico massa ni amb el que faig jo ni amb el que fan els altres. Vull dir que disfruto progressant dia a dia i sentint el meu esforç però sovint no m'importa el grau, vull dir que no retinc massa aquesta informació. I pel que fa als altres disfruto quan m'assabento dels projectes que tenen i del que van fent, però em quedo més amb el com que amb el què. Per tant, si menteixen s'enganyen més ells.
vane
l´escalada és en certa manera l´autodeterminació del individu dins d´una societat massificada que ens intenta anul.lar.
tenim necessitat de saber qui som i alguns ho fem escalant.
llavors dins del colectiu com en tots hi han també mentiders, lladres, ignorants, porcs, etc... escalar muntanyes no ens fa diferents , ni millors ni pitjors
això és la puta rassa humana...res de nou si mireu la història
jrr
Crec que en realitat hi ha gent més noble i legal que piantes... Com tot a la vida.
Malhauradament els piantes i els/les que es fan notar a peu de via normalment es fan sentir més que la resta per la seva necesitat innata de fer-se notar. Si no pq mentiríen?
Persones insegures i amb manca d'autoestima.
És millor apendre ha acceptar-se cada ú com sóm i serem més feliços sense massa necesitat de dir el que ni ets ni el que tant sols has fet.
MARC ESPINOSA es deia... li van dedicar dues pagines al desnivel... el tinc emmarcat a casa !! Algú ho havia de dir també...
Una piada, d' aquelles al bar entre col.legues fent rises i birres, d aquell que saps que sempre exagera una mica, "que si vaig encadenar allo.. que si me la vaig follar alla mateix"...,pues es un teatret molt sa i sense malicia que no va mes enlla del catxondeo popular. La piada es torna infame quan treus lucre d' ella, vingui en forma de fama, cales o ego.Els exemples mes flagrants que hem venen al cap son, sens dubte, en primer lloc el d' en Joan Quintana i Paredes, gran comercial i piante que sense fer gaire cosa es va eriguir com un gran guru de l' escalada en gel,ja hi havia aqui gent que feia gel a molt mes gran nivell que ell a la seva epoca, pero potser aquests escalaven i prou, mentre ell feia conferencies, publicaba guies, i pagaba al Damilano perke el puges a fer-se fotos a Gavarnie,l' altre sens dubte es el nostre amic Ferran Guerrero Hervas,gran guru del bloc estatal, del que podriem omplir pagines de ridicules anecdotes, dubtoses ascensions i videos d' akets k comenten per aki darrera, Palacio", a mi lo que hem dona pel sac es aquet joc de " es que jo conec un que fa videos que si tal i pascual..." cony, diem dels politics que ens enganyen i no diuen les coses clares i naltros no ens atrevim a dir amb noms i cognoms allo k ens reventa..be marxo a entrenar que despres de encadenar "psoas hole" y "biceps power" aket mati, hem kedan tres horetes d plafo, k dema marxo a Gavarnie a provar ThanatHos en "dry Toolyng" atents al blog i la piulada,besties!!
Publica un comentari a l'entrada