divendres, 8 d’abril de 2011

Article 24 (re-equipament)


Aviso que potser utilitzaré la ficció per expresar coses que jo directament no penso però que potser he copsat en l'univers escaladoril... Un dia em va trucar un amic per proposar-me fer la via Desiré del Cavall. "Ja l'he fet" vaig contestar rollo sobrat (no li vaig contestar això però així faig més gran la meva enemistat amb els anònims) "A més no la vas anar a fer l'altre dia?" (tampoc li vaig contestar això però va bé pel guió) "Sí però enmig de l'Ae ens vam trobar un espàrrec sense xapa i vam haver de baixar. M'he quedat amb ganes d'anar-hi un altre cop!" em va dir ell "Okey, anem-hi." vaig respondre. Vam anar-hi, vam col.locar-hi la xapa que faltava i la vam deixar. Posteriorment ens vam enterar que el Tarragó l'havia re-equipat (peça per peça segons la definició), però el meu amic ja sabia de quin peu calçava el "Gnomos Engañes Más" i vam córrer a repetir-la llavors que teniem la situació de les assegurances ben fresques. Sota la nostra opinió en Tarragó havia col.locat unes 18 assegurances extres respecte la via original, va equipar la bavaresa del segon llarg i la fisura del tercer llarg. És a dir la va sobre-equipar. Sense comentaris el passamà de peu de via amb una corda de 25mm! El correcte si es preten fer un re-equipament seria substituir peça per peça, tot i que sota la meva opinió tots els trams autoprotegibles de manera tradicional s'haurien de desprotegir (reunions incloses). Això seria un Retro-equipament. Ja que disposem de millor material que es noti a les nostres vies. Hi ha que diu que només s'ha de substituir allò que es trenca, és a dir Reciclatge-equipament. He posat com a exemple la Desiré però el mateix podriem fer amb la Punsola. Flac favor a la història de l'escalada al nostra país i al nivell de les cordades futures. La Punsola sembla una Teresina amb peus de gat... Això sí, amb l'autorització dels pioners? Un altre exemple de re-equipament és el cas en què el realitza el mateix que la va obrir. És el cas de la "Wild Planet" de Roca dels Arcs. Aquí en Pep Massip redueix el número d'assegurances en 3 o 4 en punts on es pot fer en lliure, puja una mica el nivell, tot i així es pot protegir bé i la via surt guanyant i l'experiència dels que la faran també. El futur és anar endavant o endarrere, decidim nosaltres. És com reconèixer que s'ha de reciclar, obvi si has fet el canvi de xip; innecessari si encara no l'has fet.


4 comentaris:

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Pep Enmasipem-nos!!!

Isidre ha dit...

Endavant, sempre endavant !!!!
Per aquest motiu quan s'agafa una foto de l'internès el mínim és dir de qui és...
Les imatges tenen autor. Com les vies.
I en aquest cas la teva foto de capçalera es de:
http://www.desireedolron.com/
Gràcies

TR ha dit...

Quines afotus més intrigants...són bones composicions però després e molta estona de remirar-les tinc una sensació estranya qe no em mola...

Igual que quan faig una via d'aquestes que menciones...hi ha quelcom que no em quadra.

DUBRA, no t'esganyitis, tampoc costa tant d'entendre la diferencia entre

RESTAURAR
RENOVAR ANCLATGES
REEQUIPAR
SOBREEQUIPAR
EQUIPAR UNA VIA NOVA AL DAMUNT...

A casa hi ha perfectament indicat què va a cada contenidor, el groc, el blau, el verd, el gris i el marró.
Hi ha una paperera cada 10 metres, un paperera de caca de gos cada 100, i una diexalleria gratuita i recoillida a domicili de trastos

Dubte que hi hagi tants dislèxics o que el nivell de intel.ligència no permeti assimilar color-residu..i malgrat això el terra esta plè de merda i em trobo una bici al biològic, un moble tirat i bruticia arreu...

Quan un no vol entendre tampoc cal explicar...

Millor parlar de la primavera, la dermis a l'aire i la bellesa lúbrica...motiva més, heheheh!

Oriol ha dit...

Lo del tram d'Ae de la Gam del bisbe també n'hi ha per llogar-hi cadires...