Anglada - Cerdà, Anglada - Guillamón, Pany - Ferrera, Cerdà - Pokorsky, Haus - Estrems, Rabadà - Navarro, Torras - Nuviola, TIM, GEDE, GAM, CADE, i faig un salt de gegant fins a "Antonio Garcia Picazo", "La festa del Paca" o "Vanitat Oculta". Resulta que vaig néixer el 1993, no vaig veure les olimpiades però des de fa 4 anys que escalo. M'he comprat de mica en mica els jocs de camalots, aliens (pels pèls), tricamps, etc.. Sóc valent i sempre vaig per sota i en tradicional. Miro amunt i veig coses que em fan mal als ulls i a més a més hi ha una norma no escrita que em diu que els primers que hi van arribar hi van plantar la seva bandera i allò ja és seu... L'escalada té 3 generacions. La primera es va dedicar a obrir, la segona són col.leccionistes de repeticions i la tercera és la meva. Un dia parlant amb un amic em va dir: "el que s'hauria de fer és arrencar-ho tot i deixar pas a les noves generacions" Em vaig quedar clavat. I aquí em teniu, intentant defensar que tot el que no s'ha obert des de sota i amb tradicional s'hauria d'arrencar. De fet per això hi ha els llibres, en els llibres quedaria escrit que un dia hi va haver una via anomenada Antonio Machin, però ja no. Com les parets on es fa grafitti, els grafitis bons perduren, els que són dolents senzillament desapareixen i n'apareixen de nous, alguns de bons, d'altres de dolents, d'altres d'excel.lents. O és que jo per haver nascut el 1993 no tinc dret a obrir una via a la paret de Patriarques?? O us pensaveu que serieu Déus i perdurarieu per sempre allí dalt com les muntanyes??
16 comentaris:
Com en tot, al llarg de la història els que s'hi van afagint ho tenen sempre un pèl més difícil. Intenta guanyar el nobel de física, de química, de matemàtiques o de literatura avui dia...
És llei de vida. Sóc conscient que pot convidar a certa frustració veure que en el passat algunes coses s'han fet malament. Vaig néixer el 73 i també m'he quedat sense poder fer primeres a segons quins llocs.
dues coses:
1. Les primeres no ho són tot. Algun dia la Vudú la faran en lliure i la cosa tindrà més mèrit que la primera de l'Alsina...
2. Hi ha un munt de tàpies xules esperant que hi arribem.
Arrencar-ho tot? Sortosament les obertes despenjant-se a parets són una minoria producte d'una època en la qual hi havia molts dubtes, molt desconeixement i moltes presses.
Salut i debat
Beno, no estic d'acord que els que s'hi van afegint ho tinguin un pèl més difícil... És com el germà gran qui obre el tema es qui rep,o com els primers a la trinxera TOTS son carn de canó.
Per sort, crec que hi ha MOLTA feina per fer. Com ve diu el Bullaroles, des d'alliberar vies fins al que s'està fent actualment a Montrebei, per possar un exemple.
Molta gent diu que l'època dels aventurers i pioners va ser la millor... Va ser? La millor ? Doncs no tinc cap dubte que la millor es la nostre. Material increïble, més preparats, amb pensament lliure... Podem vaitjar i amb 48 hores estem al Taghia per exemple, i tenim (tots plegats frikis i tradicionals) molta feina per fer-hi; això si, si la mandra no ens guanya la jugada.
El que si tinc clar que des de casa i escrivint a un bloc no obrirem vies ni farem res per la comunitat, a banda de donar la nostre petita, o gran, opinió.
La cosa esta, crec jo que està clar fora mandra i endavant. I tant li fot si ets del 93, dels 80, dels 70 o dels 60...
El que si crec que a tota la canalla joveneta que son fills del plàstic tindríen d'apendre totes les varietats.
Salut
La lactosa hem fot alèrgia
Arrancar-ho tot?. Qui pot dir tal vagenada. L´escalada que faig jo és la millor?. Per que la tradicional és millor?
Sincerament no ho entenc i a tú Oriol tampoc. Tant que defenses, crec recordar, que no té vist mai fent cap via en "trad".
Cada època ha viscut l´escalada a la "seva millor" manera, la que ens ha tocat viure doncs ha de ser la millor. Una cosa és que ens agradi peró defensar-la tant a mort i que la resta, potser, hauria de despareixer hi ha un abisme.
De totes maneres els que fan "trad" també han agafat part d´evolució,sobretot material que fa que en una relliscada passin a formar part d -una petita història.
L´escalada, igual que la vida, ha de progressar i aixó és on estem.
Oi que no estem encara amb les pilotes a l´aire i caçant mamuts?
Oi que HEM evolucionat doncs per que l´escalada no.
Ja em comença a ratllar una mica que els últims escrits voltin sobre el mateix i et diré més portes un gimnàs-rocòdrom on ensenyeu a anar per resina
Gat, jo no obriré mai una via perquè sóc un cagat i la meva opinió té el mateix tamany que la teva i no dic res de la llet perquè ja sonarà fatal ;)
Anònim, no t'enfadis, entrenar no està renyit amb intentar malmetre el mínim la roca...
Arrencar-ho és una vegenada, però hi ha matisos, que seran revelats en l'article 24... to be continued.
:)
Ja, i jo volia descobrir les tres lleis de la dinàmica però vaig néixer 300 anys tard. Però el fet que el Sr Newton m'adalantés ha permès que en aquests tres segles la física hagi anat evolucionat i jo hagi après moltes coses més (que no hauria après en la meva curta i miserable existència). Newton no va conèixer mai la teoria de la relativitat.
Les parets que estan molt aprop (p.e. Montserrat) estan matxacades. Però amb els mitjans que nosaltres tenim (transport, peles, temps) i amb la capacitat, tenacitat, voluntat que hi van posar els pioners arribaríem a llocs on segur que és senzill obrir alguna cosa. Lo fàcil és plantar-se de l'Aeri i dir m'agradaria haver obert la Valentín...
Per cert, no existeix el premi nober de matemàtiques.
Uri:
;-)
Oriol, no m´enfado es que no ho entenc.
Entrenar qué? Qui entrena posant friends o "ferralla" al roco?
No hi ha lleis reguladores de com equipar, ni quants bolts s´han de posar per m2, per tant és de sentit comú el fer sobreequipament i aquí és on ni tú ni ningú, crec, hi podrem fer res.
Jo estic com l'anònim i l'Albert: no entenc gaire el que dius i no ho comparteixo. Però val, assumeixo que parles d'estètica (la teva) i no d'ètica de l'escalada.
Hola Oriol.
Et segueixo de sempre pero crec que es la primera vegada que participo.
Jo estic d'acord en algunes coses, he obert vies amb bolts, (allunyats, pero amb bolts), he fet vies en solo, m'agrada el bloc com un putu boig, pero el que mes m'agrada es el TRad, i pensar que avui la palmare, perque??, perque m'agrada aquest sentiment, perque em recorda el primer dia que vaig escalar , una via de la Gorra Marinera, per davant sense un aputa assegurança, juntament amb un dels meus mestres, aquell sentiment de far mes de 15 anys no el vaig tornar a sentir en totes les vies esportives de bolts que he fet, allunyin mes o menys, sigui grau a o b.
El Trad t'enganxa de una manera misteriora, no et deixa dormir, i la veritat a mi em possa catxondo, fa poquet vaig poder sentir moltes coses en una via de Trad, un lloc verge, per sota i a vista, que passaria???, no ho sabia ni jo ni el Sr. Quo, tant sols que es mastegaba en l'aire la tragedia, tot va quedar en un bonic rotpunkt.
Es veritat tenim vies acribillades, pero es un bon moment per reflexionar, no val voler tenir una via acosta del que sigui en una paret emblematica, a que distancia a 1m , pufff. El Trad et dona satisfacció, es dificil descriure.
Jo us recomano un viatge al Peak District, on una cosa no es incompatible amb l'altre, un Diumenge escalant per alla al Sector Burbage, vam passar per sota de les parets hi havia més gent escalant vies TRad, que un diumenge al Vermell, al principi vam flipar, pero amb el temps ho entens tot, la estadistica anglesa, diu que hi ha mes accidents en vies de bolts (maniobres equivocades, falta d'atenció, etc) que amb vies Trad (que els hi ha).
Referent al plastic, discrepo bastant, jo tinc una sala de plastic, i m'agrada, es el que es, una eina per poder fer dificultad, per mantenir el chasis, per treure'tr el mono, per entrenar, si que es veritat que tenim una altre generació que esta vivint ente plastic, pero d'aquí a un temps evolucionaran com ho hem fet tots, tot te epoques.
Tot es compatible, sempre i quant deixem viure al personal tranquil.
Ens veiem per aquí.
És veritat, no hi ha nobel de matemàtiques. El cabrón de'n Nobel no ho va voler, un matemàtic li va fotre la nóvia un cop. Era una mica rencorós, a l'hora que penedit per fer-se ric inventant la dinamita. La de coses dolentes que van passar. No era culpa seva, la gent la va utilitzar com una arma... Donar un premi per investigar fa que passin coses terribles. L'altruïsme, no és una virtut de molta d'aquesta gent, financiada per consorcis i multinacionals...
Fa molt temps que els nobels solitaris van passar a la història. Molts d'ells per empaitar una idea novedosa van perdre bous i esquelles, familia. Pilleu una wija i pregunteu-li al marit de Mme Curie per quin motiu es va posar davant d'un tramvia... El casco vikingo que li va posar la seva dona el va ajudar a prendre la decisió?...
Quin mal rotllo no? .El mateix que em desperta tanta disputa, nostalgia, ganes de protagonisme, megalomania... Vaig nèixer al 1969, he vist passar moltes coses. En Pany em va posar la medalla del grup cavall Bernat, quan tenia 9 anys... La veritat he vist passar les mateixes ovelles molts cops, cada cop, però, amb una esquella nova...
Escala nen, escala, i deixa't de tonteries. Sigues respectuós amb tu mateix, i no facis res que a tu no t'agradaria que et fessin. Pel que escrius segur que ho faràs de puta mare. Desgraciat el mestre que no es veu superat pel seus alumnes. Si no per que cony es fotia a fer de mestre...
Kim Bécil Sók
Llegeix-te, el que et va dir en Cerdà a la Panxa del Bou. Si, noi, el teu primer article...
Kim Bécil Sok
Personalment crec que l'escalada és més que un esport.
Arrencar-ho tot és una vegenada. Tal vegada arrencaria quelcom, poca cosa.
Hi ha Déus que figuren a la llista i no cal que jo faci aquest comentari perquè tothom els ho consideri.
Gràcies per citar-me ;)
Els arbres no ens deixen veure el bosc.
Quim Curt de Can Bals
Passejar pel bosc... descobrir el bosc i estimar-lo, però no tornar al bosc per enfilar-nos altrecop als arbres... T'imagines empaitar un mamut?. És igual de ridícul pensar aixó, com sommiar en viatjar en el temps i aparèixer en mig de la regió d'agulles amb tot el pati per desvirgar. Però amb el material d'ara?, o amb el de abans?...
Tens un món ple de coses per descobrir. Posa't la motxilla, i surt a voltar...
Una abracada
jo m'espero al seguent article
El poble ha parlat i la hipòtesi ha donat el seu fruit.
Segons sembla som uns politeistes i no en volem cremar cap, de Déu.
Permeneixeran allí dalt, per sempre.
Ups Dbr...
Jo em declaro JO-ïsta, és una mena d'anarquisme adaptat tendint al parasiteïsme: pilles el que et mola de cada cosa i passes del que no et mola, quan vas de autèntic d'una o altra te'n fas fanàtic i quan no ho critiques...a mi em funciona de puta mare encara que de vegades ho passo malament quan entro amb polèmica amb mí mateix...
Tot i que això només em passa un cop cada cinc anys, dos mesos, tres dies, cinc hores i sis minuts. Per sort les tres darreres m'han enganxat fent la migdiada i no ha estat massa tràgic...per sort per a mi mateix, vull dir...
hehehe...
Salut rebow...
Bryan de Natzaret
Publica un comentari a l'entrada