Article 39 (Consum)

Avui en dia el teu estatus social es medeix pel teu sou, el cotxe que condueixes, la casa on vius, etc... En el món de l'escalada passa el mateix. A tots ens ha passat que, enmig d'un sopar o una festa que no té res a veure amb el món de la muntanya, després de descobrir que el nostre interlocutor practica l'escalada formulem la pregunta que més mal ha fet a l'escalada: "I quin grau fas?". Obrim de vat a vat la porta a la mentida, si et contesten per sobre del III+ segur que és mentida o no estem davant d'un escalador. Si ens contesten per exemple un "7b" a seques sabrem que aquella persona està mentint. Perquè el que hauria de respondre una escalador sensat seria: "a vista o treballat?" I després hauria de dir "el màxim grau que he fet a vista és o el màxim grau treballat que he fet és..." Perquè senyors us puc assegurar que ningú té un grau a vista consolidat, és a dir que el 100% de les vies d'aquell grau les encadeni. Hi ha molts tipus de roca, moltes escoles, hi ha vies expos, vies d'adherència, vies que s'han d'autoprotegir, off-widths, vies descompostes... Vull dir que si volem començar a discriminar si a davant tenim un papanates o un escalador haurem de preguntar-li a quins llocs escala, quines vies ha fet, si ha fet mai algun solo, si creu que les fisures han d'anar acompanyades de parabolts o quin escalador admira... Amb qualsevol d'aquestes preguntes aconseguirem més informació que preguntant pel grau. Però ja sabeu, com diu el gran ABC, el consumisme ha arribat en el món de l'escalada (des de fa molts anys) i l'estatus és molt important, la xifra! Com més alta sigui la nòmina, com més corri el cotxe, com més llarga la tinguis més feliç i bon escalador seràs. I sinó la tens prou grossa, no pateixis que els del 8a.nu s'han inventat una lliga que a base de fer moltes hores extres pots superar a d'altres que currant menys cobren el mateix...

La carrera ja fa temps que ha començat, no ho sabies? Quina edat tens? Ets massa jove! Ja cal que t'espavilis perquè vas amb molt de terreny perdut? Escala, escala, escala! Espavila, espavila, espavila! Estrés! Stréss! Stressss!! No has escalat aquest cap de setmana? Malament! Quan arribis a casa fes 100 dominades, al gimnàs fes 1.000 moviments. Cada dia! Merda! M'he lesionat! No cobraré a final de més! Hauré de deixar el 8a per una altra vida...

PD: No pateixis, et convido a estirar-te sobre una roca sota el sol, gaudir del vent i deixar d'escalar. Almenys com ho has fet fins ara. Sabies que hi ha un lloc que es diu Tabor? Es mereix una visita, escalada pura. No sé quin grau és... No ho podràs apuntar al 8a.nu... Però no ho oblidaràs...

Article 19 (Expansió)

Ei! Què tal?? Ara feia molts dies que no parlàvem del nostre amic A.B.C.!! Com que això no pot ser he decidit repescar unes paraules seves escrites en el Vèrtex nº217, secció "vies noves", pàgina 72. Això sí, són de l'any 2008, ens anem modernitzant mica en mica. Les paraules que em van sobtar són les següents:

"Un altre tipus d'evolució el tenim a la zona de Gorros. És l'escalada assequible ben assegurada, una tendencia estrenada a mitjans del anys 80 quan l'esportiva prioritzava la seguretat per davant de tot. Si a un totxo de 8è hi calia una xapa rere l'altra, per què no a una via de IVº?"

Pim, pam; pum. M'agarada (i like it; en anglès).

Aquestes paraules estan motivades per 3 noves vies (Lo Tió Gros, El Gruñón i Joan Marc) obertes per Guillem Arias a la Gorra Frígia on hi predomina el III grau i les assegurances ben a prop.

M'agrada perquè s'ho carrega tot. Tothom es pot sentir ofès, els que fan IV grau i els que fan 8è. Els que s'escuden en el fet que estem davant d'escalada esportiva o els que ho fan darrera l'escalada de varis llargs. El dilema que es planteja aquí és l'ús de l'expansió.

Recordo que un dia després de la projecció sobre vies blaves a càrrec del Joan Cerdà, Joan Nuviola i Esteve Tomàs; el trio de veterans ens van començar a explicar les seves aventures per Montserrat i tot d'una algú va formular la pregunta màgica: "Com és que de cop i volta vau començar a utilitzar el burí si no n'éreu partidaris?" La resposta va ser: "Perquè gràcies al burí, altres escaladors ens van començar a "robar" vies que teniem ullades però no haviem fet perquè encara no ens hi veiem capaços". Vaja, que com diu la frase "o tots moros o tots cristians"; que en el nostre cas seria "o tots sants o tots pecadors" i avui en dia ja sabem què som ¿tots?...

Avui en dia ja ¿ningú? es planteja l'ús del trepant, ni l'existència del parabolt. Hem pervertit la conquesta de la muntanya fins al punt d'ametrellar-la de ferro per poder pujar-hi. L'escalada és una activitat similar a anar al cinema. Un director obre una pel.lícula, li posa un nom i apa, a consumir-la. T'ha agradat? No t'ha agradat? És de por? o és per anar-hi amb la canalla? Romàntica amb repises còmodes on fer l'amor? Tothom té clar que per fer un 8.000 l'ús de l'oxigen no és ètic però l'ús del parabolt per arribar a dalt de la Mòmia és imprescindible...? I l'ús de les cordes fixes que en cims de l'Himalaya et duen d'un camp a un altre?

De debò que el que volem consumir són noms, xifres i anar tatxant??

Jo ja he fet 8b, jo ja he fet 10 vuit mils, jo ja he fet la Festa del Paca de Regina...

Tornant al 1994 en Jipi i en Carles Brascó van obrir una via que es diu "Miserables Tatxaires" 180m (4 expansions). Pocs la podran tatxar. S'acosta a la perfecció, però té 4 expansions... val o no val?

Per cert, l'escrit comença "Un altre tipus d'evolució...". Això és perquè abans de ressenyar les vies de la Gorra Frígia l'ABC comença parlant d'un parell de vies "noves" a Sant Benet (Moby Dick i Vanitat Oculta) i diu: "Si parlem d'evolució, forçosament hem de referir a dues realitzacions dutes a terme per Gerber Cucurell i Jordi Esteve... sense expansions i en lliure... Enhorabona."

Segur que val.

Vanitat Oculta, darrera de tots.

Per cert, un amic em va enviar aquest link. Espectacular. Almenys ens estalviariem tota la ferralla de la paret, els forats costarien de trobar... sempre els podriem clecar no ;) ??

http://alienbolt.comor¿?

PD: Només aclarir que jo he xapat més parabolts que ningú, inclús algún l'he agafat en monodit de lo apurat que anava... no sóc ningú i em considero un escalador bastant mediocre i amb sobrepès; això sí, m'estimo l'esport que practico, mereix tot el meu respecte i hi reflexiono per dignificar-lo i tornar-lo a acostar a gent com Costa, Boix i Balaguer. Si per tornar-lo a dignificar haig de reduir el meu grau a III estic disposat a fer-ho.