Hi ha llibres sagrats. Llibres prohibits. Llibres que et canvien la vida. Llibres que et transporten a mons fantàstics. Llibres que t'avorreixen i que acabes abandonant. Llibres que mai oblidaràs. Llibres que mai obriràs... I llibres que fan por. Tinc un llibre a casa tancat. Ja l'he llegit. Però em fa por tornar-lo a obrir. És un d'aquells llibres que entra dins teu i desperta coses que fan por. Un llibre que alguns només vendrien a majors d'edat com si fos una droga, que hi adjuntarien fotos horroroses sobre les conseqüències de consumir-lo... O simplement hi ha qui el cremaria a la foguera...
Està clar que tot depen de qui el llegeixi. Si mai no has estat temptat per la temàtica del llibre segurament podràs deixar lliscar la teva mirada per les seves lletres i les seves imatges, tancar-lo i tornar-te'n d'on has vingut com si tornéssis a casa després d'anar al cine a veure una pel.lícula d'efectes especials d'aquestes que es fan ara...
Si alguna vegada has estat temptat per la temàtica, recomenar-lo és una invitació a l'aventura personal, a l'introspecció, a l'autocontrol, l'autoconeixement... Convidar a algú a llegir-lo podria ser una instigació...
Tot depèn del receptor, del lector; i per sort, això de l'escalada és una activitat individual, on fer un pas més o abandonar depen d'un mateix. Segurament exagero i estic donant una opinió molt distorsionada i personal dels fets. Però us asseguro que ara per ara aquest llibre està per casa, enterrat en un calaix, tancat i no tinc cap intenció de tornar-lo a llegir... Almenys a curt plaç...
Estic parlant del llibre Free Solo de l'Alexander Huber on s'hi repassa la història de l'escalada sense cordes des dels seus origens amb Paul Preuss fins a dia d'avui amb Hansjörg Auer o Alex Honnold. Hi falten protagonistes i l'autor hi té un paper més que principal. Però és d'agraïr un llibre tant poc comercial, tant allunyat de les tendències actuals...
Us convido a tots a llegir-lo. El que passi després ja és una qüestió individual de cadascú.
2 comentaris:
So you run and you run to catch up with the sun but is sinking...
Racing arround to come up behind you again.
The sun in the same in a relative way, but you are older, shorter of breath and one day close to the death.
Tiking away the moments that make a dull day, you fritter and waste the hours in and offhand way.....
Waiting for someone or something to show you the way....
Gràcies per la recomanació. La majoria gastem el temps en pseudo llibertats com són: la vida falsa actual que porta la immensa majoria de la gent.....l'escalada de turisme i diumenge....Escaladors de postal!
Perdona, però se m'escapa alguna cosa... estic segur del tot, vaja, que se'm deu escapar alguna cosa... i vagi d'entrada que no tinc la menor idea d'escalada. Però la meva pregunta és: quina necessitat hi ha d'exposar la vida així?
Vull dir, que ni la crida de natura, ni els valors dels que l'estimen; ni la necessitat humana d'assolir reptes, demanen cap sacrifici a l'altar de cap puresa.
Jo aquí, Oriol, discrepo. Potser perquè no ho entenc.
En tot cas, una abraçada ben forta. espero poder-te veure algun dia.
Salut
VM
Publica un comentari a l'entrada