Anglada - Cerdà, Anglada - Guillamón, Pany - Ferrera, Cerdà - Pokorsky, Haus - Estrems, Rabadà - Navarro, Torras - Nuviola, TIM, GEDE, GAM, CADE, i faig un salt de gegant fins a "Antonio Garcia Picazo", "La festa del Paca" o "Vanitat Oculta". Resulta que vaig néixer el 1993, no vaig veure les olimpiades però des de fa 4 anys que escalo. M'he comprat de mica en mica els jocs de camalots, aliens (pels pèls), tricamps, etc.. Sóc valent i sempre vaig per sota i en tradicional. Miro amunt i veig coses que em fan mal als ulls i a més a més hi ha una norma no escrita que em diu que els primers que hi van arribar hi van plantar la seva bandera i allò ja és seu... L'escalada té 3 generacions. La primera es va dedicar a obrir, la segona són col.leccionistes de repeticions i la tercera és la meva. Un dia parlant amb un amic em va dir: "el que s'hauria de fer és arrencar-ho tot i deixar pas a les noves generacions" Em vaig quedar clavat. I aquí em teniu, intentant defensar que tot el que no s'ha obert des de sota i amb tradicional s'hauria d'arrencar. De fet per això hi ha els llibres, en els llibres quedaria escrit que un dia hi va haver una via anomenada Antonio Machin, però ja no. Com les parets on es fa grafitti, els grafitis bons perduren, els que són dolents senzillament desapareixen i n'apareixen de nous, alguns de bons, d'altres de dolents, d'altres d'excel.lents. O és que jo per haver nascut el 1993 no tinc dret a obrir una via a la paret de Patriarques?? O us pensaveu que serieu Déus i perdurarieu per sempre allí dalt com les muntanyes??
