Avui en dia els blocs són l'expresió digital (molt exitosa) de la suma dos conceptes que antigament ja existien: el diari personal i l'àlbum de fotos.
El diari personal, com el seu adjectiu indica, era personal i íntim. Era una llibreta on hom hi escrivia les seves vivències i els seus pensaments. Normalment aquest llibret o diari es guardava amb recel ja que ensenyar-lo era com despullar-se davant del lector.
L'album de fotos era una cosa més superficial i més pública. Per materialitzar-lo el procés era bastant diferent del d'avui en dia. Llavors les camares fotogràfiques eren analògiques i precisaven d'un carret (que no era més que un rotlle de pel.lícula fotosensible). Sobre la pel.lícula s'hi anaven captant els moments a base d'anar opturant l'objertiu. Però aquells moments només es podien reviure després d'haver revelat el carret en una botiga especialitzada i d'haver pagat un preu aproximat d'1€ la foto. Llavors es produïa el moment màgic de reunir-se amb els protagonistes i mirar les fotos. Un cop reviscuts tots els moments venia el procés de fer l'àlbum. Ordenar-les i enganxar-les en un llibre que es convertia en l'àlbum de fotos. L'àlbum de fots sí que s'ensenyava inclús se'n presumia. L'àlbum de les vacances, el del casament...
Personalment no penso ni explicar-vos les meves escalades ni ensenyar-vos-en les fotos. No per res però últimament no escalo gaire i els meus companys de cordada són molt poc fotogènics. El bloc resultant seria avorrit i lleig.
L'objectiu d'aquest blòc és purament filosòfic i busca respondre preguntes putes com: Què és l'escalada? Perquè escalo? Què m'aporta? Com hem arribat fins aquí? I sobretot cap on volem anar? (això sí intentaré posar-hi fotos guapes fetes per gent que en sap! i fer la cosa menys espessa)
Una cosa està clara, l'escalada mola i cada vegada mola més i a més gent. Els que fa més temps que la practiquen la conserven com un tresor i de vegades inclús ni el volen compartir. I els nouvinguts al veure aquesta actitud actuen de manera contrària convidant a tothom a entrar-hi, descuidant-se potser que l'escalada és un tresor i que per això no tothom hi té cabuda.
Photo: La Meca. Yosemite Valley.
El diari personal, com el seu adjectiu indica, era personal i íntim. Era una llibreta on hom hi escrivia les seves vivències i els seus pensaments. Normalment aquest llibret o diari es guardava amb recel ja que ensenyar-lo era com despullar-se davant del lector.
L'album de fotos era una cosa més superficial i més pública. Per materialitzar-lo el procés era bastant diferent del d'avui en dia. Llavors les camares fotogràfiques eren analògiques i precisaven d'un carret (que no era més que un rotlle de pel.lícula fotosensible). Sobre la pel.lícula s'hi anaven captant els moments a base d'anar opturant l'objertiu. Però aquells moments només es podien reviure després d'haver revelat el carret en una botiga especialitzada i d'haver pagat un preu aproximat d'1€ la foto. Llavors es produïa el moment màgic de reunir-se amb els protagonistes i mirar les fotos. Un cop reviscuts tots els moments venia el procés de fer l'àlbum. Ordenar-les i enganxar-les en un llibre que es convertia en l'àlbum de fotos. L'àlbum de fots sí que s'ensenyava inclús se'n presumia. L'àlbum de les vacances, el del casament...
Personalment no penso ni explicar-vos les meves escalades ni ensenyar-vos-en les fotos. No per res però últimament no escalo gaire i els meus companys de cordada són molt poc fotogènics. El bloc resultant seria avorrit i lleig.
L'objectiu d'aquest blòc és purament filosòfic i busca respondre preguntes putes com: Què és l'escalada? Perquè escalo? Què m'aporta? Com hem arribat fins aquí? I sobretot cap on volem anar? (això sí intentaré posar-hi fotos guapes fetes per gent que en sap! i fer la cosa menys espessa)
Una cosa està clara, l'escalada mola i cada vegada mola més i a més gent. Els que fa més temps que la practiquen la conserven com un tresor i de vegades inclús ni el volen compartir. I els nouvinguts al veure aquesta actitud actuen de manera contrària convidant a tothom a entrar-hi, descuidant-se potser que l'escalada és un tresor i que per això no tothom hi té cabuda.
Photo: La Meca. Yosemite Valley.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada