Article 60 (insomni

Article 59 (L'evolució)

Recordo una frase de la pel·lícula "Reservoir Dogs" (una de les meves preferides) Quan el Senyor Naranja s'ha d'aprendre una història per semblar un criminal de veritat i infiltrar-se a la banda. El seu mestre li diu: "els detalls fan la història". Doncs això, els detalls, els detalls no només fan la història sinó que a més a més fan l'evolució. Sinó estàs atent als detalls no hi ha evolució, i, sense evolució no hi ha esperança. Així que si vols mantenir la fe i no perdre't en la monotonia has d'estar ben atent als detalls. Si se t'escapen els detalls t'estanques. El temps dels grans avenços, dels salts, de les grans passes s'ha acabat.

Article 58 (El repòs)

El camí no és llarg, és infinit.

No fa gaires anys vaig comprar uns entrenaments. Una experiència molt recomenable. Aquells dinA4 plens de geroglífics… La primera cosa que em va sobtar va ser els temps de repòs. Mai havia entrenat amb cronòmetre i em vaig adonar que no respectava el temps de repòs. Les estones entre pegue i pegue se'm feien estranyament llargues, com si estigués perdent el temps, però al cap de dos o tres mesos els resultats van caure i li van donar la raó a aquell INEF. Avui toca repós, són tres dies seguits d'activitat. Sembla mentida que haguem de re-aprendre allò que ja vam aprendre, però avui torno a re-aprendre.

Article 57 (El camí)

"There is no way to happiness, happiness is the way"

Com costa tot ara. La cultura de l'esforç. Planejava anar a fer un Pedraforca però un error de càlcul em porta a fer un dipòsits-mola-montcau i tornar. Sort. Sort de l'error de càlcul. En total 4:17h non-stop que em deixen en unes condicions deplorables al pàrquing dels dipòsits. No em vull imaginar què hagués passat fent un pedra. Però la cabra tira al monte i crec que no tardaré gaire a repetir aquest entrenament físic espectacular. I el pedra caurà, ben aviat ;)

Article 56 (L'escenari)

"Mica en mica". Sí, és obvi, però amb el "Mica en mica" no n'hi ha prou. Escric aquestes paraules després de dos dies d'escalada esportiva a la roca. Fent balanç m'adono d'un fet: L'escenari ha canviat de lloc. La roca ja no és el lloc sagrat on succeïxen les performances. El temple s'ha desplaçat. On es situa ara? És un misteri, però tinc una intuïció: crec que és un lloc on m'hi hauré de passar moltes hores, tantes com les que he invertit en lluitar contra un destí que m'ha dut a ser el que sóc ara: un jo atrapat dins d'un altre jo. L'escenari, el focus de l'acció, el nou temple es situa en un gimnàs. La roca queda per més endavant.

 

Article 55 (Videos per motivar-se)

Ara me n'adono com han sigut d'importants alguns dels descobriments que he fet últimament. L'últim d'ells és el del bloquero Charles Albert que bàsicament el que fa és 8c de bloc descalç… Després d'una llarga pausa com se't queda el cos? Mira't això i en parlem:

Li sobra canto al paio! Putu hippy, si va flutan! En fi, després de veure això no pots fer més que investigar per la xarxa i et trobes amb aquest pepino de video. Sí senyor. Uns dies més tard vaig veure el senyor Megos fent-lo de baix cap a dalt amb peus de gat menys sueltu…

Així que indagues més i et trobes amb una mica d'explicació del personatge:

Article 54 (La crisi dels 114 kg)

Molt pocs escaladors saben què és arribar a la crisi dels 114 kg, jo sóc un dels elegits: 174 cm d'alçada i un índex de massa corporal de 37,5 em situen a la frontera de l'obesitat mòrbida. En aquest moment, quan fa 3 setmanes que estic fent esport pràcticament a diari, reuneixo les poques forces de què disposo per escriure aquest article que no preten res més que marcar un abans i un després en la meva trajectòria com a escalador. Dels 20 als 30 ets ingràvid, dels 30 als 40 vius de renta, però quan arribes als 40 se t'acaba la renta i t'adones que: o et converteixes en un esportista d'èlit o vas directe cap a la mort. El cos no t'obeeix, menges menys, t'engreixes més, sues a la mínima, t'ofegues pujant unes escales i de sobte per encadenar 6a necessites assajar els moviments, gestionar els reposos, baixar pulsacions i controlar els peus com si fos un 8a...He invertit 6 mesos a una mitja de 2/3 dies d'escalada per setmana i he aconseguit fer 6b assajat. Em miro al mirall i no em reconec, si tingués unes estisores retallaria per tot arreu. He arribat a una conclusió, la màxima de les màximes: Mente sana in corpore sano. Aquest és el camí de la salvació. Pensava que només era qüestió d'escalar, que només escalant tornaria a ser el d'abans, però no és així, el meu cos s'ha deformat i haig de posar-hi remei i només hi ha una sortida: entrenar.